Assistència al detingut: 699 241 599

Dret penal

Conflicte entre socis i responsabilitat de l'administrador

Publicat el 22 de setembre de 2026

Un conflicte entre socis sol començar en el terreny civil: un acord que perjudica una part dels socis, o una decisió de l'administrador que malmet el patrimoni social. Sovint s'hi afegeix una tercera peça, una operació que mai no va passar per la junta.

El que molts passen per alt, sobretot quan la quantia és alta, és que el mateix fet pot tenir també dimensió penal. Qui el persegueix només per una via s'arrisca a perdre drets a l'altra que després ja no es recuperen.

Qui demanda l'administrador

La Llei de societats de capital reparteix les accions contra l'administrador segons a qui va perjudicar el seu acte.

Com que la primera protegeix el patrimoni de la societat i la segona el propi, a la pràctica aquesta distinció decideix sovint quina via està, fins i tot, disponible, i de vegades ho són totes dues alhora.

La frontera amb el delicte

No tota decisió perjudicial de l'administrador és delicte, i la frontera rarament és allà on la pèrdua és més gran. El Codi penal recull diverses figures que apareixen sovint en un conflicte entre socis:

El que separa aquestes figures d'una mala decisió empresarial és la conducta més que el resultat, és a dir, si hi va haver extralimitació de facultats i si al final va quedar un benefici a costa d'un patrimoni aliè.

Segons l'Audiència Nacional (sentència 10/2026, de 20 d'abril), l'administrador que participa en un acord abusiu sense oposar-s'hi pot respondre com a cooperador necessari, i en queda fora qui fa constar a l'acta una oposició clara i fonamentada.

El marge de l'administrador

El mateix ordenament protegeix, en sentit invers, l'administrador que compleix bé la seva funció. L'art. 226 LSC considera complert l'estàndard de diligència d'un ordenat empresari quan la decisió es va adoptar de bona fe, sense interès personal, amb informació suficient i amb un procediment adequat. Aquesta protecció no arriba, expressament, a les decisions que afecten personalment altres administradors o persones vinculades.

Per a les dues parts d'un conflicte entre socis això vol dir que la defensa de l'administrador gairebé mai és en el resultat de la decisió, sinó en els documents que acrediten com es va prendre. El soci que sospita un incompliment ha d'assegurar precisament aquests documents abans que els terminis o els protocols de conservació els facin inaccessibles.

On es creuen els dos processos

El procediment civil i el penal sobre un mateix fet no discorren de manera independent i la llei en fixa les regles. Si s'ha obert una causa penal, no es pot continuar un plet sobre el mateix fet, que queda suspès fins que hi hagi sentència penal ferma (art. 114 LECrim). Quan se suspèn de fet el procés civil ho regula la Llei d'enjudiciament civil, que en general només ho admet quan ja està pendent de sentència i la decisió penal hi pot ser determinant, llevat que s'investigui la falsedat d'un document aportat i decisiu, cas en què la suspensió arriba tan bon punt s'acredita la causa penal (art. 40 LEC).

A la pràctica, una querella no atura per si sola el plet civil. El jutge només suspèn si la decisió penal pot ser determinant per al que ell ha de resoldre, qui ho demana ha d'acreditar que la causa penal versa sobre els mateixos fets i, si aquella causa ja està arxivada, no queda res per suspendre (sentència del Tribunal Suprem 1392/2026, de 9 de setembre). Amb aquest criteri, l'Audiència Provincial de Barcelona va rebutjar suspendre un plet per una querella del mateix demandat que no decidia res del que es discutia en el civil (sentència 375/2026, de 14 de maig).

En els delictes societaris, entre els quals hi ha el falsejament de comptes i la imposició d'acords abusius, la persecució exigeix a més la denúncia de la persona agreujada, llevat que el fet afecti els interessos generals o una pluralitat de persones (art. 296 CP). L'administració deslleial no està sotmesa a aquesta condició. En els altres dos delictes, que la via penal s'arribi a obrir depèn del que decideixi el soci perjudicat. Agreujat, en la imposició d'acords abusius, és qui era soci quan es va imposar l'acord, i el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va arribar a qüestionar la legitimació d'una societat que havia comprat les participacions després (sentència 96/2026, de 21 de juliol).

En la via civil, les accions de responsabilitat contra els administradors, tant la social com la individual, tenen a més el seu propi termini i prescriuen als quatre anys des del dia en què es van poder exercir (art. 241 bis LSC). Per això, decidir quina via s'activa primer i com es combinen és una decisió estratègica, no només processal, que afecta la càrrega de la prova, els terminis i la posició negociadora davant l'altra part, i el que s'al·lega en un procediment es pot fer servir a l'altre.

Després d'una absolució penal ferma, el jutge civil ha d'assumir els fets declarats provats o explicar per què els veu d'una altra manera (sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona 540/2026, de 2 de juliol), i en el cas gallec va ser una sentència mercantil ferma sobre els mateixos acords la que va pesar en l'absolució dels administradors. Qui arriba abans a sentència sol fixar els fets per a l'altre procediment, d'aquí que l'ordre en què s'activen les dues vies no sigui neutre.

Com ho abordo

Primer situo el cas a les dues vies alhora: quina acció civil encaixa, si alguna de les conductes pot tenir rellevància penal i en quin ordre o combinació convé plantejar-les. Els documents venen després: actes de la junta, acords de l'òrgan d'administració, comptes anuals, correspondència sobre la decisió discutida. Defenso tant socis que reclamen un incompliment com administradors que es defensen d'aquesta reclamació. És la part de la meva pràctica que uneix el dret penal econòmic i el dret d'empresa, i com hi treballo ho explico a mètode. Amb aquest assumpte es creua sovint la responsabilitat penal de l'administrador, i quan, a més, la societat travessa dificultats financeres, crisi d'empresa i concurs.

Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.

Tornar a les guies

Parlem del seu assumpte?

Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.

Contactar