Dret d'empresa
Publicat el 23 de juny de 2026
Entre l'empresa que s'ho mira a temps i la que ho deixa córrer sol haver-hi sis mesos de diferència, i aquest temps decideix amb quines eines es pot treballar encara. L'ordenament en té d'escalonades i gairebé totes rendeixen més com més aviat s'activen; esperar al límit sol deixar només la pitjor sobre la taula.
Una empresa amb la tresoreria cada cop més tensa, que comença a endarrerir pagaments, encara pot acollir-se a la comunicació d'obertura de negociacions (el preconcurs) i treballar un pla de reestructuració amb els seus creditors a l'empara del llibre segon del text refós de la Llei Concursal, en la redacció que li va donar la Llei 16/2022, i guanyar així una finestra de protecció mentre negocia. Si, en canvi, esgota la caixa, continua contraient deutes que no podrà pagar i només va al jutjat quan ja no té marge, es dirigeix cap al concurs, amb menys opcions i amb el risc afegit que la seva conducta s'examini en la qualificació o, fins i tot, en seu penal, mentre que el mateix problema, abordat sis mesos abans, sol tenir una sortida molt diferent.
La primera és la comunicació d'obertura de negociacions, l'anomenat preconcurs, que obre una finestra de tres mesos, prorrogable per tres més, que paralitza les execucions sobre els béns necessaris per continuar l'activitat mentre es negocia amb els creditors. No abasta igual els creditors públics (articles 600, 601, 605 i 607 del text refós de la Llei Concursal).
Els plans de reestructuració, després de la reforma de la Llei Concursal (Llei 16/2022, de 5 de setembre), permeten reorganitzar el deute i l'activitat. Ja caben en la simple probabilitat d'insolvència (quan sigui previsible no poder complir les obligacions que vencin en els dos anys següents) i també en la insolvència imminent o actual, mentre no s'hagi admès a tràmit un concurs necessari (articles 584 i 636 del text refós de la Llei Concursal).
El concurs de creditors és el camí quan la insolvència ja és actual o imminent, i es pot orientar a la continuïtat de l'activitat o a la liquidació ordenada. Si l'empresa és una microempresa (menys de deu treballadors i un volum de negoci inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros), aquestes eines se substitueixen pel procediment especial per a microempreses (articles 1.2, 583.4 i 685 del text refós de la Llei Concursal).
Una qualificació culpable pot comportar conseqüències personals per al deutor i els seus administradors, i d'aquí la importància d'haver documentat la diligència molt abans. La qualificació del concurs com a fortuït o culpable és una de les coses en què intervé l'administrador concursal, que el jutge nomena i que, durant el concurs, administra o supervisa l'activitat, elabora l'informe i fixa la massa activa i passiva.
La crisi empresarial frega sovint el Dret penal: alçament de béns, frustració de l'execució o insolvències punibles. Tenir-ho present des del principi evita mals majors, i per això m'ocupo també del dret penal econòmic. On comença la responsabilitat personal de l'administrador ho explico a la responsabilitat penal de l'administrador.
Començo per la tresoreria real i el calendari de venciments, que és on hi ha la resposta a la pregunta decisiva, la de quant marge queda i quina via (preconcurs, reestructuració o concurs) té sentit per al cas. Un cop decidit això, comparo els terminis de cada opció i actuo aviat, que és quan encara es pot canviar el desenllaç.
Si la seva empresa és en aquest punt, escrigui'm, i el primer que li demanaré és precisament aquest calendari de venciments, i a la pàgina d'empresa explico com porto aquests assumptes.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar