Dret penal
Publicat el 24 de juny de 2026
Saber on s'acaba la gestió i on comença el Dret penal, i poder acreditar que no s'ha creuat aquesta frontera, forma part d'una gestió prudent. La immensa majoria de les decisions d'un administrador, per arriscades que siguin, pertanyen al terreny de la gestió, i només certes conductes deixen de ser un mal negoci per passar a tenir rellevància penal.
Gairebé mai no compta que el negoci sortís malament, sinó la conducta, és a dir, si hi va haver extralimitació, deslleialtat o un benefici obtingut a costa del patrimoni aliè. La protecció de la discrecionalitat empresarial (article 226 de la Llei de Societats de Capital) deixa un marge, i una decisió informada, presa de bona fe, sense interès personal i amb un procediment adequat no es converteix en delicte pel fet d'acabar en pèrdues.
Les figures que afecten de manera directa els administradors, de fet i de dret, les repasso tant per defensar-se d'una imputació com per prevenir el risc des de la mateixa presa de decisions. La més característica és l'administració deslleial (article 252 del Codi Penal), la de l'administrador que, excedint-se en les seves facultats, causa un perjudici al patrimoni que administra. Hi ha també l'apropiació indeguda (article 253), que consisteix a fer propis els diners o els béns rebuts amb obligació de lliurar-los o de tornar-los.
Els delictes societaris (articles 290 i següents) abasten el falsejament dels comptes, la imposició o l'aprofitament d'acords lesius i l'obstrucció als drets dels socis. Al voltant de tots aquests delictes apareixen sovint l'estafa, la falsedat documental i els delictes contra la Hisenda Pública.
Imaginem un cas sintètic amb dues operacions d'un mateix administrador, en la primera de les quals aprova una inversió arriscada que finalment surt malament, però amb informació suficient, de bona fe i sense interès personal, i per això queda emparat per la protecció de la discrecionalitat empresarial.
En la segona concedeix un préstec amb diners de l'empresa a una altra companyia del seu entorn, en condicions que no acceptaria amb un tercer i sense passar-lo per l'òrgan d'administració. Si l'operació causa un perjudici al patrimoni social, pot encaixar en l'administració deslleial de l'article 252, en haver-hi facultats d'administració que es van fer servir en contra de l'interès de la societat. El que separa les dues operacions és com es va prendre la decisió, i un mal resultat, per si sol, no és delicte.
Delimito amb precisió els fets, comprovo quina redacció del precepte regia quan van ocórrer i treballo a fons la prova documental, com les actes, la comptabilitat i la correspondència, perquè aquests assumptes es guanyen o es perden en el detall. Defenso tant l'administrador investigat com la societat o els socis perjudicats per la conducta.
Si té un cas entre mans, la primera pregunta que faig és si l'operació va passar o no per l'òrgan d'administració, que és on sol començar a veure's la frontera. Pot escriure'm per valorar-ho, o veure abans com treballo el dret penal i el d'empresa.
Quan la societat, a més, travessa una crisi, totes dues qüestions es creuen i convé mirar-les juntes a la guia sobre crisi d'empresa i concurs. Si l'origen és un conflicte entre socis, la guia sobre el conflicte entre socis i la responsabilitat de l'administrador explica com es combinen la via civil i la penal.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar