Dret penal
Publicat el 20 de octubre de 2026
Una pime pot ser condemnada com a persona jurídica pel frau fiscal del seu administrador, amb la seva pròpia multa, si té activitat real, i el soci que la controla acaba suportant dues sancions pel mateix fet, la seva i, a través de la participació, la de la societat. El Tribunal Suprem ho ha confirmat a la sentència 496/2026, de 13 de juliol, en un cas de frau d'IVA que deixa diverses regles útils per a qualsevol empresa petita.
El cas, que ve de l'Audiència Nacional, és una trama de frau d'IVA en carrusel amb hidrocarburs i metalls preciosos durant el 2015 i el 2016, en què diverses societats interposades facturaven operacions simulades per tal que la beneficiària es dedugués un IVA que ningú no havia ingressat. Hi va haver condemnes per falsedat en document mercantil, per delictes contra la Hisenda Pública i per blanqueig de capitals, i el Suprem va desestimar tots els recursos. L'acusació per organització criminal ja s'havia retirat en el judici.
La societat pantalla, sense activitat, organització ni patrimoni propi i creada només per cometre el delicte o per amagar-lo, queda fora del règim de responsabilitat de les persones jurídiques. S'hi aixeca el vel i respon qui hi ha al darrere, en comptes de jutjar-la com a persona jurídica, i el que la pantalla té al seu nom tampoc no queda a resguard. Diverses societats interposades de la trama, que ni tan sols havien estat acusades, van recórrer el decomís dels seus saldos al·legant que no s'havien pogut defensar, i el Suprem el va confirmar en considerar aquells fons guanys del delicte de qui les controlava. L'administrador d'una de les societats pantalla, que va facturar a la beneficiària sense tenir treballadors ni cap altra activitat, va ser condemnat com a cooperador necessari del delicte fiscal.
La societat beneficiària va al·legar que no podia respondre penalment, en confondre's la seva voluntat amb la del seu administrador, que alhora n'era el soci majoritari, i el Suprem no ho va acceptar. Tenia set treballadors, el capital exigit per operar en el mercat d'hidrocarburs i una activitat comercial autèntica, i una societat així és penalment responsable dels delictes que el seu administrador comet en nom seu i en benefici seu (article 31 bis.1 del Codi Penal). Davant la defensa habitual de la pime, que no té estructura per a un programa de compliment, el Suprem va fer seu el criteri de l'Audiència Nacional, segons el qual els mecanismes de control han d'existir també a les empreses petites, encara que el model sigui senzill, i aquesta no en tenia cap.
Segons la llei, la societat queda exempta si abans del delicte el seu òrgan d'administració havia adoptat i executat amb eficàcia un model d'organització i gestió amb mesures de vigilància i control idònies per prevenir-lo (article 31 bis.2), i en les societats autoritzades a presentar el compte de pèrdues i guanys abreujat la supervisió d'aquest model la pot assumir directament el mateix òrgan d'administració (article 31 bis.3).
La societat va demanar que es reduïssin a la meitat les multes, la seva i la del seu administrador, que era titular del 96 % del capital, i el Suprem va rebutjar que condemnar-los tots dos suposi castigar dues vegades el mateix fet. La societat respon pel seu propi defecte d'organització i l'administrador pel que va fer. Quan a tots dos se'ls imposa una multa pels mateixos fets, el jutge ha de modular-ne les quanties per tal que la suma no resulti desproporcionada (article 31 ter.1 del Codi Penal). En aquest cas la modulació ja s'havia fet, i el Suprem va assumir el criteri pràctic de l'Audiència Nacional, segons el qual el que el soci suporta en total, directament en la seva multa i indirectament a través de la de la societat, no hauria de passar del màxim previst per al delicte, que en el frau fiscal és el sèxtuple de la quota defraudada (article 305.1).
L'argument que faltava una liquidació prèvia de l'Agència Tributària tampoc no va prosperar. La sentència recorda que no hi ha una prejudicialitat tributària, que la quota defraudada la calcula el tribunal penal en el mateix procés aplicant la normativa tributària i que no ha d'esperar la inspecció.
El delicte exigeix una quota defraudada superior a 120.000 euros, i en l'IVA, que es declara per trimestres o per mesos, se suma el que s'ha defraudat en l'any natural, llevat de les organitzacions o grups criminals i de les societats que només aparenten una activitat real, en què el delicte és perseguible tan bon punt s'arriba a aquesta xifra (article 305.2.a). Una de les societats va al·legar que la detenció dels seus responsables i el bloqueig dels seus comptes li havien impedit pagar l'IVA de l'últim trimestre. El Suprem va respondre que el delicte ja estava comès amb l'autoliquidació fraudulenta presentada i que ni la detenció ni el bloqueig impedien presentar una declaració complementària.
Porto alhora dues defenses en un assumpte així, la de l'administrador i la de la societat, que no sempre coincideixen i de vegades es destorben. Per a la societat el que importa és quins controls existien abans dels fets i quins documents els acrediten, i per a l'administrador, la quota de cada exercici i la seva intervenció concreta en cada declaració. Amb el client començo per valorar si encara es pot regularitzar. Mentre no s'hagi notificat una comprovació de l'Agència Tributària sobre aquest deute ni s'hagi presentat denúncia o querella o obert diligències de les quals tingui coneixement formal, el reconeixement i el pagament complets del deute deixen fora el delicte (article 305.4).
A la meva pràctica de dret penal econòmic aquest delicte es creua sovint amb altres figures, que explico a la guia sobre la responsabilitat penal de l'administrador. Si l'origen és un conflicte entre socis, la guia sobre conflicte entre socis i responsabilitat de l'administrador mostra com es combinen la via civil i la penal.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar