Dret penal
Publicat el 16 de setembre de 2026
Les pràctiques de conversió continuen sent avui el que ja eren, una infracció administrativa molt greu que només arriba a la via penal, pels tipus de sempre, quan causa un dany. El delicte que el Congrés va aprovar el 25 de juny de 2026 no figura al Codi penal, perquè el text es va quedar al Senat sense votació i va caducar amb la dissolució de les Corts. Repasso què preveia aquell projecte, que una nova legislatura pot reprendre, i el que hauria suposat per a professionals i entitats ho tracto a la guia sobre la inhabilitació i l'entitat.
Situació a 9 d'octubre de 2026. El projecte no es va arribar a aprovar. Després del Congrés va passar al Senat (expedient 624/000012), on era en fase d'esmenes quan el Reial decret 806/2026, de 5 d'octubre, va dissoldre les Corts amb efectes del dia 6, dissolució que fa caducar els assumptes pendents tramesos pel Congrés (disposició addicional primera del Reglament del Senat). La iniciativa consta avui com a caducada i no es va publicar al BOE. El Codi penal no té cap article 173 bis i l'article 510.5 conserva la seva redacció.
Des del 2023, la Llei 4/2023, de 28 de febrer, prohibeix aquestes pràctiques a l'article 17 fins i tot amb el consentiment de la persona i les qualifica d'infracció administrativa molt greu a l'article 79.4.d). La sanció és multa de 10.001 a 150.000 euros i, segons el cas, mesures accessòries com la prohibició d'accedir a ajuts públics o el cessament de l'activitat durant un màxim de tres anys (article 80.3).
El projecte proposava elevar-les a delicte i situar-les al Títol VII del Llibre II del Codi penal, entre els delictes contra la integritat moral. Això hauria canviat l'òrgan que sanciona, la pena i les garanties del procés, i hauria fet entrar en joc el ne bis in idem, pel qual, quan hi hagués delicte, la resposta penal hauria desplaçat l'administrativa. El mateix preàmbul admetia que recórrer a la via penal ha de ser l'última ratio.
Era la proposició de llei orgànica 122/000201, aprovada pel Ple del Congrés i publicada al Butlletí Oficial de les Corts Generals de 30 de juny de 2026, que ordenava la reforma en dos articles. El primer tocava el Codi penal en dos punts, en introduir un article 173 bis i modificar l'apartat 5 de l'article 510. El segon retocava la Llei 4/2023 per estendre la prohibició de rebre subvencions i fons públics a qui hagués estat condemnat per sentència ferma per promoure o realitzar teràpies de conversió.
L'article 173 bis del text no castigava qualsevol intervenció, i la línia que separa la conducta atípica del delicte passava pels elements que exigia, que és el primer que revisaria com a penalista. Per començar, els actes havien d'estar destinats a modificar, reprimir, eliminar o negar l'orientació sexual, la identitat sexual o l'expressió de gènere. Era un element subjectiu de l'injust i, sense aquesta intenció dirigida, no hi hauria tipus. El preàmbul ho remarcava quan deixava fora els mètodes que "proporcionin suport i comprensió" i s'apliquin "de conformitat amb els estàndards professionals internacionals". L'acompanyament afirmatiu quedava fora del delicte i el que busca revertir, dins, en una frontera que hauria decidit la prova pericial.
A la finalitat s'hi sumava l'exigència d'un resultat, l'afectació de la integritat corporal o de la salut física o mental, o un menyscapte greu de la integritat moral. Era un delicte de resultat, i sense aquest dany la conducta hauria quedat, com a molt, en la infracció administrativa. Aquí sorgia el primer flanc de defensa, atès que "greu" és un element normatiu indeterminat, el mateix que fa servir l'article 173.1 per al tracte degradant i que la jurisprudència ha hagut d'anar perfilant cas a cas. El tercer element era el dol, perquè l'autor havia de voler aquest dany, o almenys representar-se'l i acceptar-lo, i el text no tipificava la modalitat imprudent.
La pena base era de presó de sis mesos a dos anys i multa de vuit a vint-i-quatre mesos, imposada en la meitat superior si hi concorria alguna agreujant: que la víctima fos menor d'edat, que hi hagués violència, intimidació, engany o abús d'una situació de superioritat, necessitat o vulnerabilitat, que l'autor pertanyés a una organització o associació dedicada a això o que actués amb fins lucratius.
El text castigava a més, amb les mateixes penes, els ascendents, tutors, curadors o guardadors que, coneixent-ne la finalitat, consentissin, promoguessin, afavorissin o facilitessin aquestes pràctiques sobre un menor o una persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció, amb possible inhabilitació de fins a cinc anys per a la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment.
Un text que es presentava com un enduriment, en crear un delicte nou, portava dins una suavització del càstig de tots els delictes d'odi. La mateixa proposició, en l'apartat Dos del seu article primer, modificava l'article 510.5 del Codi penal, que castiga en general els delictes d'odi (incitació a l'odi, l'hostilitat, la discriminació o la violència per motius racistes, antisemites, d'orientació o identitat sexual, gènere, malaltia o discapacitat, entre altres), i ho feia per rebaixar-lo. El preàmbul ho reconeixia sense embuts quan deia que es proposava "rebaixar la pena d'inhabilitació especial en el tipus dedicat als delictes d'odi perquè tingui la mateixa durada que el previst en el nou article que s'introdueix per combatre les teràpies de conversió".
Segons la redacció vigent, que continua sent l'aplicable (article 510.5, en vigor des de l'1 de juliol de 2015, per la Llei orgànica 1/2015), la inhabilitació especial docent, esportiva i de temps lliure s'imposa per un temps d'entre tres i deu anys superior al de la pena de privació de llibertat. La redacció que proposava el text caducat feia passar aquest tram a ser d'entre tres i cinc anys.
Com que l'article 2.2 del Codi penal dona efecte retroactiu a les lleis penals que afavoreixin el reu "encara que en entrar en vigor hagués recaigut sentència ferma i el subjecte estigués complint condemna", aquesta rebaixa hauria tingut efecte cap enrere i qui estigués condemnat o investigat per un delicte d'odi de l'article 510 hauria pogut invocar el tram d'inhabilitació més curt. En caducar el text sense entrar en vigor, no hi ha cap llei més favorable que aplicar i el tram de tres a deu anys continua vigent, també per a les condemnes ja fermes.
Si el projecte tornés amb el mateix text, cada cas es continuaria guanyant o perdent en la prova del menyscapte greu i en la seva imputació a la pràctica, no a una vulnerabilitat prèvia.
La caducitat no impedeix, en tot cas, que a la nova legislatura es presenti una iniciativa igual o diferent, que s'hauria de tramitar des del principi, i cap de les xifres que recullo aquí no està assegurada.
Davant una reforma anunciada començo per separar el que ja obliga del que només està proposat. Aquí aquesta separació l'ha resolta la caducitat, i la via viva és l'administrativa de la Llei 4/2023 juntament amb els tipus penals que ja existeixen. Si es presenta una iniciativa nova, en llegiré el text al butlletí oficial abans de donar per bona cap xifra d'aquesta nota.
Com opera la retroactivitat favorable quan una reforma penal sí que entra en vigor ho explico a la reforma penal de 2026 i la retroactivitat favorable.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar