Dret penal
Publicat el 21 de setembre de 2026
El delicte de pràctiques de conversió que va aprovar el Congrés no va arribar a existir, en caducar la proposició amb la dissolució de les Corts, i el que exigia el tipus, les penes i com va acabar la tramitació ho detallo a la nota sobre l'article 173 bis que no es va arribar a aprovar. Aquí em limito a dir què hauria pesat quan un assumpte arribés al despatx i què regeix mentrestant, atès que una nova legislatura pot reprendre el text. Per a un professional de l'àmbit educatiu, esportiu o de lleure, amb aquell delicte el que hauria decidit un assumpte de pràctiques de conversió no era la pena de presó, sinó la inhabilitació, que es compleix encara que no es trepitgi la presó, i la responsabilitat de la mateixa entitat.
Aquestes conductes continuen sent infracció administrativa molt greu de la Llei 4/2023 (article 79.4.d), sancionada amb multa i, segons el cas, amb mesures accessòries que poden arribar al cessament de l'activitat (article 80.3). Si causen un dany, ja es poden perseguir per les vies penals existents, siguin les lesions, les coaccions o l'atemptat a la integritat moral de l'article 173.1.
Com que el text va caducar, res del que explico a continuació no s'aplica a cap fet, ni anterior ni posterior. Si una nova legislatura aprovés un delicte específic, no s'aplicaria als fets anteriors a la seva entrada en vigor, per tal com la llei penal desfavorable no és retroactiva (article 2.1 del Codi penal; article 9.3 de la Constitució).
Una pena de sis mesos a dos anys, en un primer delicte i sense antecedents, és susceptible de suspensió (article 80 del Codi penal), i per això, si el text hagués entrat en vigor, per a molts condemnats la presó no hauria estat la conseqüència real.
L'article 173 bis.5 del text imposava, en tots els casos, inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, en l'àmbit docent, esportiu i de temps lliure, per un temps superior d'entre tres i cinc anys al de la pena de privació de llibertat imposada. Quan la víctima fos menor, s'hi podia afegir fins a cinc anys d'inhabilitació per a qualsevol professió, ofici o activitat amb contacte regular i directe amb menors.
La clau tècnica és que la suspensió de l'article 80 només abasta les penes privatives de llibertat, mentre que la inhabilitació és pena privativa de drets (article 39). No se suspèn, i aparta el professional de la seva activitat encara que no es trepitgi la presó.
El text feia a més penalment responsable la persona jurídica d'acord amb l'article 31 bis, amb multa de sis mesos a dos anys i, si esqueia, les penes de les lletres b) a g) de l'article 33.7 (dissolució, suspensió d'activitats, clausura, intervenció judicial, entre altres), aplicades segons les regles de l'article 66 bis.
Per a un club, una federació, un centre educatiu o una associació, el programa de compliment hauria estat així la primera línia de defensa, atès que un model d'organització i gestió idoni i eficaç (article 31 bis, apartats 2 a 5) hi pot operar com a eximent o, almenys, com a atenuant, sempre que en judici es demostri que funciona i que no és un paper per guardar en un calaix.
En la prescripció, el càlcul fàcil porta a dir «cinc anys» perquè la presó no passa de dos. L'article 173 bis del text imposava en tot cas una inhabilitació d'entre tres i cinc anys superior a la presó, que en abstracte podia arribar a set anys, i l'article 131 del Codi penal fixa en deu anys la prescripció quan la pena màxima assenyalada per la llei és inhabilitació superior a cinc anys i ordena, a més, que en penes compostes s'estigui a la que exigeixi més temps. La meva lectura era que el termini hauria estat de deu anys, no de cinc.
Es discuteix com computar en abstracte una inhabilitació que la llei defineix per referència a la pena imposada en la sentència, i per això plantejava la meva lectura com a criteri propi, subjecte tant al text que s'arribés a aprovar com a la jurisprudència que s'assentés, reserva que mantinc davant qualsevol iniciativa nova que repeteixi aquesta tècnica.
Quant a la competència, es resolia per la pena màxima de dos anys de presó, amb la qual l'assumpte s'hauria enjudiciat pel camí del procediment abreujat davant la Secció Penal del Tribunal d'Instància (article 14.3 de la Llei d'enjudiciament criminal). Des del 31 de desembre de 2025, quan la Llei orgànica 1/2025 va transformar els antics jutjats en seccions del Tribunal d'Instància, ja no hi ha «Jutjats Penals». La inhabilitació que l'acompanyava, encara que pogués arribar a set anys, no hauria desplaçat aquesta competència, que el precepte manté mentre les penes de naturalesa diferent no excedeixin de deu anys.
La relació de l'article 173 bis amb figures que ja existeixen hauria estat un dels primers camps de batalla. Davant l'article 173.1 (atemptat genèric a la integritat moral, castigat amb la mateixa pena de presó de sis mesos a dos anys), el precepte projectat era llei especial. Quan els fets encaixessin en tots dos, l'hauria desplaçat d'acord amb la regla 1a de l'article 8 del Codi penal, que estableix que "el precepte especial s'aplicarà amb preferència al general".
En el cas de les lesions, si la pràctica produïa una veritable lesió psíquica que requerís tractament mèdic o quirúrgic més enllà d'una primera assistència facultativa, hi podia sorgir un concurs amb els delictes de lesions (articles 147 i següents). Una cosa és el menyscapte moral i una altra la lesió clínica acreditada, i d'aquesta distinció en depenen la qualificació i la pena. Com que la integritat moral no és un bé plenament disponible, el consentiment de la víctima no hauria esborrat el delicte, cosa que el text deixava clara quan hi havia pel mig un menor o una persona amb discapacitat.
La fórmula "actes, mètodes, programes, tècniques o procediments... de qualsevol altra naturalesa" era deliberadament àmplia i tensava el principi de taxativitat, la lex certa que exigeix l'article 25.1 de la Constitució, un problema de tècnica legislativa que un tribunal hauria hagut de mesurar. No era un defecte capaç de tombar la norma, però sí un argument que la defensa hauria posat sobre la taula.
Per a un centre, un club o una entitat, la feina útil es fa abans i sobre la norma que regeix avui, la Llei 4/2023, revisant el model d'organització i gestió amb aquestes pràctiques a la vista i deixant per escrit els protocols del personal que tracta amb menors, que serviran igualment si una nova legislatura arriba a aprovar el delicte.
Quan l'assumpte ja ha arribat, el primer que miro, i del que depèn tota la resta, és si el fet encaixa en un tipus penal vigent o només en la infracció administrativa. Si l'afecta com a professional o com a entitat, pot veure com treballo aquests assumptes a l'àrea penal. La retroactivitat favorable, que hauria estat decisiva amb la rebaixa que portava el mateix text, l'explico a la reforma penal de 2026 i la retroactivitat favorable.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar