Pràctiques de conversió: la inhabilitació, l'entitat i per on es litiga

Publicat el 21 de setembre de 2026

Per a un professional de l'àmbit educatiu, esportiu o de lleure, el que decideix un assumpte de pràctiques de conversió no és la pena de presó. És la inhabilitació, que es compleix encara que no es trepitgi la presó, i la responsabilitat de la mateixa entitat. El delicte encara no és en vigor, i l'estat de la seva tramitació, juntament amb el que el tipus exigeix i les penes que preveu, el detallo a la nota sobre l'article 173 bis. Aquí vaig al que pesa quan l'assumpte arriba al despatx: què es compleix, qui respon a més de l'autor i com es calcula el termini de prescripció, que no és el que sembla a primera vista.

El que sí que es compleix: inhabilitació i persona jurídica

Tres conseqüències, per ordre de pes real:

La presó, probablement, se suspendrà: una pena de sis mesos a dos anys, en un primer delicte i sense antecedents, és susceptible de suspensió (article 80 del Codi Penal). Per a molts condemnats, la presó no serà la conseqüència real.
La inhabilitació, en canvi, es compleix. El nou article 173 bis.5 imposa, en tots els casos, inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, en l'àmbit docent, esportiu i de temps lliure, per un temps superior d'entre tres i cinc anys al de la pena de privació de llibertat imposada. I, quan la víctima és menor, s'hi pot afegir fins a cinc anys d'inhabilitació per a qualsevol professió, ofici o activitat que comporti contacte regular i directe amb menors. La clau tècnica: la suspensió de l'article 80 només abasta les penes privatives de llibertat; la inhabilitació és pena privativa de drets (article 39), de manera que no se suspèn i es compleix encara que no es trepitgi la presó. És la conseqüència que mossega un professional.
L'entitat també respon. D'acord amb l'article 31 bis, la persona jurídica pot ser penalment responsable: multa de sis mesos a dos anys i, si escau, les penes de les lletres b) a g) de l'article 33.7 (dissolució, suspensió d'activitats, clausura, intervenció judicial, entre altres), aplicades segons les regles de l'article 66 bis. Per a un club, una federació, un centre educatiu o una associació, això converteix el programa de compliment en la seva primera línia de defensa: un model d'organització i gestió idoni i eficaç (article 31 bis, apartats 2 a 5) pot operar com a eximent o, almenys, com a atenuant. No és un paper per al calaix; és el que s'examinarà en judici.

Traduït: el focus no està tant en la presó com en la inhabilitació professional i en la responsabilitat de l'entitat. Afecta de ple qui dirigeix o treballa en l'àmbit educatiu, esportiu o de lleure.

Mentrestant, i cap enrere

La reforma tampoc no s'aplicarà als fets anteriors a la seva entrada en vigor. La llei penal desfavorable no és retroactiva (article 2.1 del Codi Penal; article 9.3 de la Constitució). Fins que no es publiqui al BOE, aquestes conductes continuen sent infracció administrativa (Llei 4/2023) i, si causen un dany, es poden perseguir ja per les vies penals existents (lesions, coaccions o l'atemptat a la integritat moral de l'article 173.1). El nou delicte ordena i agreuja, però no obre la porta a perseguir cap enrere.

L'encaix amb altres delictes

L'article 173 bis no neix en el buit, i la seva relació amb figures que ja existeixen serà un dels primers camps de batalla:

Davant l'article 173.1 (atemptat genèric a la integritat moral, castigat amb la mateixa pena de presó de sis mesos a dos anys): el nou precepte és llei especial, de manera que, quan els fets encaixin en tots dos, el desplaça, d'acord amb la regla 1a de l'article 8 del Codi Penal ("el precepte especial s'aplicarà amb preferència al general").
Davant les lesions: si la pràctica produeix una veritable lesió psíquica que requereix tractament mèdic o quirúrgic a més d'una primera assistència facultativa, pot sorgir un concurs amb els delictes de lesions (articles 147 i següents): una cosa és el menyscapte moral i una altra la lesió clínica acreditada. La qualificació, i la pena, depenen d'aquesta distinció.
El consentiment de la víctima no esborra el delicte: la integritat moral no és un bé plenament disponible, i la llei ho deixa clar quan hi ha un menor o una persona amb discapacitat pel mig.

A això s'hi suma un problema de tècnica legislativa que un tribunal haurà de mesurar: la fórmula "actes, mètodes, programes, tècniques o procediments... de qualsevol altra naturalesa" és deliberadament àmplia i tensa el principi de taxativitat (la lex certa que exigeix l'article 25.1 de la Constitució). No és un defecte que tombi la norma, però sí un argument que la defensa posarà sobre la taula.

Qui jutja, i quan prescriu

Dos apunts que convé tenir des del primer dia, tots dos de conseqüències pràctiques immediates.

Qui jutja: amb una pena màxima de dos anys de presó, l'assumpte s'enjudicia pel camí del procediment abreujat davant la Secció Penal del Tribunal d'Instància (article 14.3 de la Llei d'Enjudiciament Criminal). Convé retenir el nom: des de la reforma de la Llei Orgànica 1/2025, en vigor el 3 d'octubre de 2025, ja no hi ha «Jutjats Penals», sinó seccions del Tribunal d'Instància. La inhabilitació acompanyant, encara que pugui arribar a set anys, no desplaça aquesta competència, perquè el precepte la manté mentre les penes de naturalesa diferent no excedeixin de deu anys.

Quan prescriu, i compte amb el càlcul fàcil: la temptació és dir «cinc anys», perquè la presó no passa de dos. Però l'article 173 bis imposa en tot cas una inhabilitació d'entre tres i cinc anys superior a la presó, de manera que en abstracte pot arribar a set anys; i l'article 131 del Codi Penal fixa en deu anys la prescripció quan la pena màxima assenyalada per la llei és inhabilitació superior a cinc anys, i ordena a més que, en penes compostes, hom s'estigui a la que exigeixi més temps. La meva lectura és que el termini són deu anys, no cinc. No és una qüestió pacífica (es discuteix com computar en abstracte una inhabilitació que la llei defineix per referència a la pena imposada en la sentència), així que la plantejo com a criteri propi, subjecte tant al que finalment aprovi el Senat com a la jurisprudència que s'assenti. El que no es pot fer, en tot cas, és donar-ho per resolt en cinc anys.

Com ho abordo

Per a un centre, un club o una entitat, la feina útil es fa abans: revisar el model d'organització i gestió amb aquesta figura a la vista, i deixar per escrit els protocols del personal que tracta amb menors. Quan l'assumpte ja ha arribat, el primer que miro és si hi concorren de debò els tres elements del tipus i quina inhabilitació hi ha realment en joc, perquè és la pena que es complirà.

Si l'afecta com a professional o com a entitat, pot veure com treballo aquests assumptes a l'àrea penal. I com que la mateixa reforma rebaixa una pena cap enrere, convé tenir present com funciona això: ho explico a la reforma penal de 2026 i la retroactivitat favorable.

Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.

Tornar a Novetats