Dret d'empresa
Publicat el 2 d'octubre de 2026
Tota empresa que contracta algú, sigui quina sigui la durada del contracte, ha de lliurar-li per escrit els elements essencials del contracte i les condicions principals en què es prestarà la feina, i ha de fer-ho abans que la persona comenci.
L'obligació ve de l'article 8.5 de l'Estatut dels treballadors, que desenvolupa el Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, en vigor des del 5 d'octubre de 2026. El Reial decret llei 39/2026, de 17 de novembre, va modificar tots dos amb efecte des del 19 de novembre.
Estat a 19/11/2026. El Reial decret 723/2026 és en vigor des del 5 d'octubre de 2026 i substitueix el Reial decret 1659/1998, que donava dos mesos des de l'inici de la relació per lliurar la informació. Des del 19 de novembre regeix a més el Reial decret llei 39/2026, que suprimeix el llindar de les quatre setmanes i converteix en greu la infracció per no informar. Aquesta guia recull el règim que s'aplica avui.
La informació general s'ha de facilitar abans que comenci la relació laboral, sense cap marge posterior. Amb el nou reial decret desapareixen els dos mesos des de l'inici que donava el reglament anterior, de 1998, i és en aquest punt on més canvia l'obligació i on es generaran més incompliments.
Quan la persona ha de prestar serveis a l'estranger s'hi afegeix informació sobre el país, la durada, la moneda de pagament, les compensacions i la repatriació i, si és un desplaçament dins la Unió Europea, la retribució de l'Estat d'acollida i l'enllaç al seu portal oficial. Aquesta part s'entrega abans de la partida, i no s'exigeix si cada període de treball fora d'Espanya no supera les quatre setmanes consecutives.
Si després canvia res del que s'ha informat, el canvi es comunica com més aviat millor i, com a molt tard, el dia en què tingui efecte.
L'obligació abasta totes les empreses, sense llindar de mida ni de sector, i des del 19 de novembre de 2026 totes les relacions laborals, durin el que durin. Fins aleshores només es devia en les de més de quatre setmanes. El Reial decret llei 39/2026 va suprimir el llindar a l'article 8.5 de l'Estatut i a l'article 2.2 del reial decret.
Els contractes de menys de quatre setmanes que ja eren vigents aquell dia tenen un règim transitori. L'empresa lliura la informació si la persona treballadora la demana, en deu dies hàbils des de la sol·licitud, tret que ja la tingui (disposició transitòria segona del reial decret llei).
Els pescadors i la gent de mar que presten serveis en vaixells abanderats o registrats a Espanya tenen, a més, regles pròpies sobre el contingut mínim del contracte als capítols III i IV del reial decret.
Les relacions laborals especials segueixen les seves normes, i el règim d'aquesta guia els arriba quan aquestes remeten a l'Estatut o en preveuen l'aplicació supletòria. El personal empleat públic hi queda subjecte amb les peculiaritats de la seva legislació específica.
L'ocupació de la llar, la relació laboral especial dels esportistes professionals, el personal investigador predoctoral i els treballadors desplaçats en el marc d'una prestació de serveis transnacional tenen normes pròpies que remeten a aquest règim i que es van redactar quan regia el reglament de 1998. La derogació d'aquell reglament no va anar acompanyada d'una clàusula que reconduís aquestes remissions, i cadascuna es resol per interpretació, cas a cas. Si la seva situació és alguna d'aquestes, jo no aplicaria la regla general sense comprovar-ho abans.
El document ha de recollir els disset apartats del contingut mínim, que agrupo aquí per matèries:
La causa dels temporals s'ha de documentar amb el mateix estàndard que l'article 15.1 de l'Estatut exigeix al contracte, i tots dos escrits han de dir el mateix. Pel que fa als sistemes algorítmics, l'obligació és individual i existeix encara que no hi hagi representació legal dels treballadors, a diferència del deure d'informar el comitè de l'article 64.4.d) de l'Estatut, i el precepte, que no parla d'intel·ligència artificial sinó de sistemes «algorítmics o automatitzats», abasta eines que ningú no anomenaria IA.
Part de la informació no s'ha d'escriure sencera i es pot donar per referència precisa a la llei, el reglament o el conveni que la regula. Això val per al salari base, la jornada i la seva modificació, les hores extraordinàries, les vacances, el període de prova, la formació, el procediment d'extinció i el bloc de Seguretat Social, i si després canvia la mateixa norma o el conveni remès, l'empresa no ha de tornar a informar.
En canvi, no admeten remissió, entre d'altres, el contingut de la prestació, la classificació professional, la causa de la temporalitat, els sistemes algorítmics, el bloc d'igualtat, la identificació del conveni ni els supòsits de modificació. Un document ben dissenyat concentra l'esforç en aquests punts i remet en la resta.
El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ja ha publicat el model de document informatiu que li encarregava la disposició addicional primera del reial decret. És un PDF emplenable, disponible en castellà i en les altres llengües cooficials a la seva pàgina de modalitats de contractes.
Utilitzar-lo és voluntari i no fa que l'obligació es doni per complerta, com aclareix la mateixa disposició en dir que la publicació no condiciona l'exigibilitat de res. Tot i això ordena el contingut i marca amb asterisc els mateixos apartats que l'article 3.3 deixa resoldre per remissió.
Hi ha punts on el model demana menys que la norma i l'empresa els ha de completar en la formació, on el dret existeix encara que la formació no sigui obligatòria, en els sistemes algorítmics (pautes, criteris i regles de funcionament), en el conveni (codi, data de publicació i vigència) i en la Seguretat Social (entitat, millores voluntàries i plans de pensions). El model només recull la signatura del representant de l'empresa i hi falta un justificant de recepció, que afegeixo a part. La nota sobre el model del SEPE ho repassa apartat per apartat.
El lliurament pot fer-se en paper o en format electrònic, sempre que sigui accessible per a la persona, es pugui emmagatzemar i imprimir i l'empresa conservi la prova de la transmissió o recepció. Aquest últim requisit és el que decideix els plets, i un correu sense justificant o un document penjat en un portal sense registre de lectura no acrediten el lliurament.
Si la informació ja consta al contracte escrit que té la persona, l'obligació s'entén complerta, i si el contracte només la recull en part, l'empresa ha de facilitar la resta per escrit. Quan la persona treballadora té discapacitat o capacitat intel·lectual límit, l'empresa ha d'assegurar que tota la informació sigui accessible i comprensible.
Lliurar aquesta informació no substitueix la forma escrita del contracte quan és exigible, ni la còpia bàsica a la representació legal, ni els procediments de modificació substancial de l'article 41 de l'Estatut.
Des del 19 de novembre, l'article 8.5 de l'Estatut obliga a informar també la representació legal de les persones treballadores. Segons el preàmbul del reial decret llei, així la representació no perd la informació essencial que no figura a la còpia bàsica del contracte.
Des del 19 de novembre de 2026, no informar la persona treballadora en els termes que fixen la llei, el reglament o el conveni és una infracció greu de l'article 7.11 de la Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social, amb multa de 751 a 7.500 euros (article 40.1.b). Fins aquell dia era lleu, de l'article 6.4, amb multa de 70 a 750 euros. El que s'ha incomplert abans d'aquesta data se sanciona amb la norma d'aleshores (article 26 de la Llei 40/2015). El nombre de persones afectades gradua la multa dins d'aquest tram i no la multiplica.
A això s'hi suma el cost indirecte, el d'una empresa que sense constància de lliurament no pot acreditar en un litigi sobre condicions el que es va pactar. I si la causa de la temporalitat està mal documentada, ara en dos llocs que han de coincidir, s'obre la via a la declaració de fixesa. Aquesta infracció, la de l'article 7.2, es computa per cada persona afectada.
Per a les explotacions agràries beneficiàries d'ajuts de la Política Agrària Comuna la conseqüència econòmica és més gran i poc coneguda. L'annex III del Reial decret 1049/2022 incorpora la Directiva (UE) 2019/1152 a les normes de condicionalitat social, i l'incompliment es pot traduir en una reducció de l'ajut.
Dissenyo la plantilla una sola vegada, com a peça d'un circuit i no com a document solt, i hi remeto a la llei i al conveni allà on la norma ho permet, a fi que una pujada salarial o un canvi de conveni no obliguin a reemetre res. Amb l'empresa decideixo després qui lliura el document, en quin moment del procés i amb quina constància, i reviso el que ja existeix, sobretot la causa dels temporals vius i els sistemes automatitzats que fa temps que decideixen sense que ningú ho hagi deixat per escrit, que sol ser el més incòmode.
Més sobre com treballo aquests assumptes, a l'àrea d'empresa, mentre que el que canvia exactament el 5 d'octubre de 2026, i el que no canvia malgrat el que s'ha anunciat, és a la nota sobre el Reial decret 723/2026.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar