Dret penal
Publicat el 17 de setembre de 2026
Quan truquen a casa per dir que han detingut un fill o un germà, la família sol saber poca cosa més, i el detingut, que és qui haurà de decidir si declara i qui el defensa, ho fa just en les hores en què menys entén què li passa. Qui vol ajudar des de fora només té a les mans una cosa concreta aquella mateixa nit, que és encarregar la defensa a un advocat i que aquest comuniqui a la comissaria que l'assumeix. Com que bona part del que vingui després es juga en aquest interval, val la pena saber què succeeix a Barcelona durant les primeres setanta-dues hores i què depèn del detingut o dels seus.
L'article 520 de la Llei d'enjudiciament criminal, en la redacció que li va donar la Llei orgànica 13/2015, obliga a informar el detingut per escrit, de manera immediata i en una llengua que entengui, dels fets que se li atribueixen, dels motius de la detenció i dels drets que té. Els que més compten aquell dia són aquests:
Cap agent no pot recomanar al detingut un advocat concret més enllà d'informar-lo del seu dret a designar-lo (article 520.5), i la policia, doncs, tampoc no l'orientarà sobre a quin ha de trucar.
El que es diu davant la policia queda a l'atestat i acompanya la causa encara que després es matisi o es rectifiqui, cosa que fa de la declaració la part que més s'infravalora. Callar és un dret i sovint és el més assenyat, sobretot mentre ningú no ha vist amb quin material treballa la policia. Decidir si convé parlar o callar depèn del que tingui la policia i del que s'atribueixi al detingut, i un advocat ho esbrina abans de la declaració i no després, quan improvisar davant els agents ja no té remei.
Si el detingut no designa ningú, o si l'advocat triat no accepta l'encàrrec o no és localitzat, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona en nomena immediatament un del torn d'ofici (article 520.5). El torn funciona les vint-i-quatre hores i el company que hi va és del mateix Col·legi que qualsevol advocat de confiança, sense diferència de qualitat. La seva assistència serà gratuïta si al detingut se li reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta.
A la pràctica, la diferència és que aquest advocat no l'han triat ni el detingut ni la família. Aquesta designació d'ofici, però, no és definitiva, i el detingut o la seva família poden encarregar la defensa a un advocat de confiança en qualsevol moment, també quan ja ha declarat. El termini màxim de tres hores des de l'encàrrec per presentar-se a la comissaria regeix, a més, per a tots dos, tant si és d'ofici com de confiança.
Els drets del detingut són els mateixos a tot l'Estat, però la comissaria on és i la persona a qui adreçar-se depenen del cos que l'ha detingut. A la ciutat de Barcelona deté normalment la Guàrdia Urbana o els Mossos d'Esquadra, segons el tipus de delicte. Tots dos cossos en tenen competència, però a la pràctica les detencions acaben canalitzades cap als Mossos, que porten la investigació penal i es relacionen amb el jutjat. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil conserven competències pròpies, sobretot en determinats delictes i fora dels grans nuclis urbans.
La llei hi és especialment clara quan diu que la detenció no pot durar més del temps estrictament necessari per aclarir els fets i que, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dues hores el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial, fent constar a l'atestat el lloc i l'hora de cada cosa (article 17.2 de la Constitució i article 520.1 de la Llei d'enjudiciament criminal).
Moltes detencions s'acaben força abans d'aquest límit, quan la persona passa al jutjat de guàrdia, on és el jutge qui decideix si queda en llibertat, amb mesures o sense, com ara presentar-se periòdicament, lliurar el passaport o prestar fiança, o bé si ingressa a presó provisional, decisió amb què s'obre la instrucció i el detingut passa a la condició d'investigat.
L'habeas corpus serveix per posar immediatament a disposició del jutge qui és detingut il·legalment (article 17.4 de la Constitució i article 1 de la Llei orgànica 6/1984), i al detingut també se li ha d'explicar com pot impugnar la legalitat de la detenció (article 520.2). La llei considera il·legal, entre altres supòsits, la detenció que s'allarga més enllà del termini legal i aquella en què no es respecten els drets del detingut. El poden demanar el mateix detingut, el cònjuge o la parella, els descendents, els ascendents i els germans, a més del Ministeri Fiscal i del Defensor del Poble (article 3 de la mateixa llei), però no l'advocat en nom propi, de manera que l'escrit el preparo jo i el signa el detingut o algun dels seus familiars. Serveix per aturar una detenció que no s'ajusta a la llei, no per discutir si l'acusació té fonament, i per això només el plantejo quan hi ha alguna cosa concreta per impugnar.
Quan em truca una família, esbrino primer a quina comissaria és la persona, què se li atribueix i si ja ha declarat. A partir d'aquí assumeixo l'assistència a comissaria i després al jutjat de guàrdia, si l'assumpte hi arriba. Abans de qualsevol declaració vull saber què té la policia i parlar a soles amb el detingut del que això significa, abans que s'escrigui cap línia de l'acta.
Les urgències tenen un preu tancat per cada assistència, que dic per telèfon abans de sortir i que trobarà publicat a la pàgina d'honoraris. Si el detingut té antecedents, la reforma penal de 2026 en matèria de multireincidència explica per què la data dels fets decideix quina redacció se li aplica. La resta de la defensa penal és a la pàgina de dret penal.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar