Assistència al detingut: 699 241 599

Dret penal

M'han estafat: què fer amb el banc i amb la denúncia

Publicat el 24 de setembre de 2026

Les dues vies que té qui ha estat estafat a Barcelona, la bancària i la penal, avancen en paral·lel sense que l'una substitueixi l'altra, i el que més pesa per recuperar els diners és el que es fa aquell mateix dia davant els Mossos d'Esquadra i davant l'entitat. Les primeres hores se solen perdre esperant que el banc ho resolgui o intentant localitzar l'estafador. Per això començo per la denúncia i segueixo amb el banc i amb el procés penal.

Denunciar als Mossos

La denúncia es pot presentar en una comissaria dels Mossos o al jutjat de guàrdia. En presentar-la, vostè té dret a obtenir-ne una còpia certificada (article 6 de la Llei 4/2015, de l'Estatut de la víctima del delicte), que li demanaran al banc. Com que ha de contenir la narració circumstanciada del fet i qualsevol font de coneixement que ajudi a aclarir-lo (article 265.2 de la Llei d'enjudiciament criminal), porti les captures, l'anunci o el perfil i el justificant de cada pagament amb el compte o el telèfon de destinació.

On cau el seu cas

Qui ha fet un Bizum a un fals venedor, o una transferència al compte que li ha indicat algú que es feia passar pel seu fill, ha estat enganyat, però l'ordre l'ha donada ell mateix, i això situa el cas en el pagament autoritzat. Els càrrecs de targeta que no ha fet i les transferències sortides de la banca en línia sense ordre seva són, en canvi, operacions no autoritzades. La franja més discutida és la de qui ha dictat per telèfon un codi pensant que parlava amb el seu banc, on la resposta depèn de com es reconstrueixin els fets.

La distinció ve de la normativa de serveis de pagament, per a la qual una operació es considera autoritzada quan l'ordenant ha consentit que s'executi i, a falta d'aquest consentiment, no autoritzada (article 36.1 del Reial decret llei 19/2018, de serveis de pagament).

Operació no autoritzada

L'entitat li ha de retornar l'import immediatament i, com a màxim, al final del dia hàbil següent, llevat que tingui motius raonables per sospitar un frau i els comuniqui per escrit al Banc d'Espanya (article 45.1). L'avís al banc l'ha de donar el client sense demora injustificada i, com a molt tard, dins dels tretze mesos següents al càrrec (article 43.1).

Si el banc sosté que l'operació sí que estava autoritzada, és ell qui ha de provar que es va autenticar i registrar amb exactitud, i el simple registre de l'ús de la targeta o de les claus no demostra necessàriament ni l'autorització ni una negligència greu del client (article 44, apartats 1 a 3). El client pot haver d'assumir fins a 50 euros, i la pèrdua sencera només li correspon si va actuar fraudulentament o si va incomplir, deliberadament o per negligència greu, els seus deures de custòdia de les credencials i d'avís (article 46.1).

Pagament que va ordenar vostè

El marge és menor si el pagament el va ordenar vostè, enganyat, però no s'esvaeix. Des del 9 d'octubre de 2025, en les transferències en euros el banc ha d'oferir gratuïtament, just després que el client indiqui a qui paga i abans que pugui autoritzar l'ordre, un servei que comprovi si el nom del beneficiari es correspon amb el compte de destinació i que l'avisi quan no és així. Quan el canal no demana ni el compte ni el nom, com pot passar quan es paga amb un número de telèfon, el banc li ha de donar la informació necessària per validar el beneficiari abans d'autoritzar-lo (article 5 quater del Reglament (UE) núm. 260/2012, en la redacció que li va donar el Reglament (UE) 2024/886, de 13 de març de 2024, i article 5 ter.2 pel que fa a la gratuïtat).

Quan el banc no ha complert aquest deure i l'incompliment ha portat a una operació executada defectuosament, ha de reemborsar l'import sense demora (apartat 8 del mateix article). Com que la norma no esmenta cap servei pel seu nom, si un pagament concret hi entra es veu en cada cas, i d'aquí que importi recordar quina pantalla es va veure abans de confirmar i conservar-ne una captura si encara és possible. En tots dos supòsits convé trucar de seguida, demanar que es gestioni la retrocessió amb l'entitat de destinació i presentar la reclamació per escrit al servei d'atenció al client, que té quinze dies hàbils per respondre (article 69.1 del Reial decret llei 19/2018).

El llindar de 400 euros

L'article 248 del Codi penal castiga amb presó de sis mesos a tres anys qui, amb ànim de lucre, utilitza un engany bastant per produir error en un altre i l'indueix a fer un acte de disposició en perjudici propi o d'altri, que és el que fa el fals venedor. L'article 249.1 hi afegeix, amb la mateixa pena, qui aconsegueix una transferència no consentida mitjançant una manipulació informàtica o un artifici semblant i qui fa servir fraudulentament targetes o altres instruments de pagament diferents de l'efectiu.

Quan el que s'ha defraudat no passa de 400 euros, l'estafa de l'article 248 es castiga amb multa d'un a tres mesos, excepte si hi concorre alguna circumstància de l'article 250 o si l'autor té almenys tres condemnes executòries per delictes de la mateixa naturalesa, un d'ells lleu. Aquesta pena en fa un delicte lleu (articles 13.3 i 33.4 del Codi penal), que prescriu a l'any (article 131.1) i en el judici del qual no és preceptiu anar amb advocat (article 967.1 de la Llei d'enjudiciament criminal).

Les dues excepcions al llindar les va introduir la Llei orgànica 1/2026, en vigor des del 10 d'abril de 2026, i a una estafa anterior se li aplica la redacció d'aleshores tret que la nova li sigui més favorable, com explico a la guia sobre la reforma penal de 2026 i la retroactivitat favorable.

Quan l'engany es repeteix amb un mateix pla, els pagaments formen un sol delicte continuat i la pena es fixa atenent el perjudici total (article 74 del Codi penal), per la qual cosa diverses transferències petites poden sumar més de 400 euros i deixar de ser estafes lleus.

Si els diners els va moure la persona a qui vostè els havia confiat, sigui un soci, un gestor o un empleat, sense haver d'enganyar ningú per obtenir-los, el delicte sol ser apropiació indeguda o administració deslleial (articles 253 i 252), amb les mateixes penes que l'estafa, i la diferència pesa en el procés. Una Audiència va absoldre d'estafa l'encarregat d'un local d'apostes que havia jugat butlletes sense pagar-les, en entendre que els fets encaixaven en un altre delicte que ningú no havia plantejat. Després d'una condemna en apel·lació per tot l'import apostat, el Tribunal Suprem va deixar l'estafa continuada en els premis cobrats en altres locals, on sí que es va enganyar qui els pagava, i en un fons demanat amb un pretext, i va rebaixar la pena a dos anys de presó i la indemnització de 92.080 a 15.312 euros, el que realment va sortir de l'empresa (Tribunal Suprem, 23 de setembre de 2026, ECLI:ES:TS:2026:3995). Quan em persono com a acusació i els fets admeten les dues lectures, plantejo l'alternativa des de l'escrit de qualificació, a fi que la condemna no es perdi per una qüestió d'etiqueta.

Recuperar els diners dins la causa

Encara que la víctima només denunciï, el fiscal exercirà l'acció civil juntament amb la penal mentre ella no hi renunciï expressament (article 108 de la Llei d'enjudiciament criminal). El que no tindrà, si no es persona, és accés a les actuacions ni la possibilitat d'instar diligències (article 776.3).

Quan declara davant el jutge se l'informa que pot ser part i renunciar o no a la restitució i la indemnització (article 109), i la personació com a acusació particular s'ha de fer abans del tràmit de qualificació (article 110). Exercida l'acció penal, s'entén exercida també la civil llevat de renúncia o reserva expressa (article 112), i el retorn dels diners es demana en la mateixa causa.

Qui ha participat a títol lucratiu dels efectes del delicte ha de restituir fins a la quantia de la seva participació (article 122 del Codi penal), cosa que pot arribar al titular del compte que va rebre els diners sense haver pres part en l'estafa. Durant la instrucció, el jutge pot acordar mesures cautelars per assegurar aquestes responsabilitats pecuniàries (article 764.1 de la Llei d'enjudiciament criminal). En les estafes per transferència, demanar-les aviat compta molt, atès que els diners poques vegades es queden quiets al compte de destinació.

Com ho abordo

Quan algú em truca després d'una estafa, li demano abans que res la seqüència exacta del que ha passat, amb hores. D'aquí surt si el pagament va ser autoritzat, cosa que orienta alhora la reclamació al banc i la qualificació penal.

Reviso o amplio la denúncia, preparo la reclamació a l'entitat i, quan la quantia ho justifica, em persono com a acusació particular per demanar com més aviat millor l'assegurament dels fons. No puc garantir que els diners tornin, per tal com sovint han passat per diversos comptes en poques hores, però sí que cada via s'activi a temps i que no se'n perdi cap per no haver-la demanada.

Si li ha passat, pot escriure'm amb els justificants a mà o veure abans com treballo el dret penal a Barcelona.

Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.

Tornar a les guies

Parlem del seu assumpte?

Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.

Contactar