Assistència al detingut: 699 241 599

Dret penal

Furt o robatori a Barcelona: què els separa i quin judici espera

Publicat el 24 de setembre de 2026

Qui rep a Barcelona una citació en què l'acusen d'haver-se endut un mòbil d'una taula, o surt d'una botiga amb alguna cosa sense pagar, té al paper una paraula que li avança gairebé tot el que vindrà, atès que d'ella depenen la pena i el tipus de judici, del qual depèn al seu torn que calgui advocat. La reforma de l'abril del 2026 sobre multireincidència va tocar, a més, diverses d'aquestes peces.

On acaba el furt

Comet furt qui, amb ànim de lucre, pren una cosa moble aliena sense la voluntat del seu amo (article 234 del Codi penal). Per al robatori, a més de prendre la cosa, hi ha d'haver força en les coses per entrar al lloc on són o per sortir-ne, o bé violència o intimidació sobre les persones, sigui en cometre el fet, per protegir la fugida o contra qui acudeix a auxiliar la víctima (article 237). La força té una llista tancada, que va de l'escalament i la fractura de portes o mobles tancats a les claus falses (article 238).

El robatori amb força es castiga amb presó d'un a tres anys (article 240.1), que passen a ser de dos a cinc si es comet en casa habitada o en un local obert al públic (article 241.1). El robatori amb violència o intimidació comporta de dos a cinc anys (article 242.1), tot i que el jutge pot baixar un grau quan la violència ha estat de menor entitat (article 242.4). Com que cap d'aquests preceptes no fixa una quantia mínima, un robatori de deu euros continua sent un robatori.

Els 400 euros i el mòbil

En el furt, en canvi, la quantia decideix la pena, i si el que s'ha sostret val més de 400 euros és de presó de sis a divuit mesos (article 234.1), mentre que si no passa d'aquesta xifra és multa d'un a tres mesos (article 234.2), pena que el Codi qualifica de lleu i que converteix el fet en delicte lleu (articles 13.3 i 33.4). Els 400 euros justos queden, per tant, en el delicte lleu, com va aplicar el Tribunal Suprem en corregir una condemna que havia portat a l'apartat 1 el furt d'una bossa taxada en aquesta quantitat (Tribunal Suprem, 23 de setembre de 2026, ECLI:ES:TS:2026:4108). La multa es compta per dies, amb una quota diària que el jutge fixa entre 2 i 400 euros d'acord amb la situació econòmica del condemnat (article 50).

El llindar cedeix si concorre alguna de les circumstàncies de l'article 235, i llavors el furt es castiga amb presó d'un a tres anys sigui quin sigui el valor. Des del 10 d'abril de 2026, per la Llei orgànica 1/2026, de 8 d'abril, en matèria de multireincidència, n'és una que l'objecte sigui un telèfon mòbil o un altre dispositiu que pugui contenir dades personals, llevat que estigués a la venda o exposat en un comerç (article 235.1.10è). Des d'aleshores, endur-se d'una terrassa un mòbil de 150 euros és furt agreujat, quan abans hauria estat, en general, un delicte lleu.

Diverses sostraccions fetes amb un mateix pla formen un sol delicte continuat, la pena del qual es fixa, en els delictes contra el patrimoni, atenent el perjudici total causat (article 74.2). Si qui les comet actua a més com a membre d'un grup criminal dedicat a delictes de la mateixa naturalesa, el furt és agreujat (article 235.1.9è). El Tribunal Suprem va confirmar aquesta agreujant per a tres treballadors d'una farinera que entre 2010 i 2012 van treure camions de segó sense albarà i el van vendre pel seu compte, en apreciar un acord previ, un repartiment estable de tasques i una pluralitat de fets, cosa que va més enllà de cometre un furt entre diversos, i la condemna dels qui només hi van tenir un paper secundari va quedar en complicitat (Tribunal Suprem, 23 de setembre de 2026, ECLI:ES:TS:2026:4060).

El judici lleu, a la guàrdia

El furt lleu comès en flagrant delicte, com el de qui reté el vigilant a la sortida, pot quedar resolt davant el jutjat de guàrdia. La policia cita tothom a l'acte amb l'advertiment que el judici es pot fer allà mateix encara que algú no hi vagi i que cadascú ha de portar les seves proves (article 962 de la Llei d'enjudiciament criminal). Si no hi ha temps durant la guàrdia, s'assenyala en un termini no superior a set dies (article 965.1.1a) davant la secció d'instrucció del Tribunal d'Instància, que des de l'octubre del 2025 ocupa el lloc dels antics jutjats d'instrucció (article 14.1).

Amb una pena màxima de tres mesos de multa l'advocat no és preceptiu, però s'hi pot anar assistit (article 967.1). La sentència admet recurs d'apel·lació dins dels cinc dies següents a la notificació (article 976.1).

Quan el fet ja no és lleu

Si el valor passa de 400 euros, hi ha agreujant o multireincidència, o el que s'imputa és un robatori, el fet deixa de ser lleu. Quan hi ha atestat, detingut o citat davant la guàrdia i fet flagrant, la via és el judici ràpid (article 795.1), on es pot donar la conformitat al mateix jutjat de guàrdia amb una rebaixa d'un terç de la pena demanada, sempre que el delicte tingui pena de fins a tres anys i la demanada, ja reduïda, no passi de dos (article 801).

Aquesta sortida és a l'abast en el furt i en el robatori amb força bàsic, però en principi no en el robatori amb violència. Quan no es donen les condicions del judici ràpid, el cas segueix pel procediment abreujat.

Viure fora d'Espanya

Qui resideix fora de la demarcació del jutjat no té l'obligació d'anar al judici per delicte lleu. Pot adreçar al jutge un escrit d'al·legacions o apoderar advocat o procurador que hi presenti les seves proves (article 970). La contrapartida és que l'absència injustificada de qui ha estat citat en forma no suspèn el judici (article 971), i se'l pot condemnar sense haver-hi estat.

En els delictes que no són lleus, l'investigat designa en la primera compareixença un domicili a Espanya o una persona que rebi les notificacions (article 775.1). La citació que s'hi practiqui permet jutjar-lo en absència si la pena demanada no passa de dos anys de presó, entre altres requisits (article 787.1), i tornar al propi país sense deixar ningú al capdavant no tanca l'assumpte, que segueix el seu curs sense defensa.

Multireincidència des del 2026

Fins que la mateixa llei va modificar l'article 234.2, qui acumulava tres condemnes per delictes del mateix títol i de la mateixa naturalesa, encara que fossin lleus, només rebia la pena de presó del furt ordinari si l'import acumulat de les infraccions superava els 400 euros. Aquest requisit ha desaparegut, i ara n'hi ha prou amb tres condemnes executòries anteriors per delictes de la mateixa naturalesa, com a mínim una per delicte lleu, per castigar un furt de 30 euros amb presó de sis a divuit mesos, sense comptar els antecedents cancel·lats o que ho haurien d'estar.

En l'esglaó superior, el furt agreujat per multireincidència demana ara tres condemnes per delictes menys greus o greus (article 235.1.7è). Els antecedents per delictes lleus continuen sense comptar per a la reincidència ni per negar la suspensió de la pena, llevat que integrin aquests tipus agreujats (articles 22.8a i 80.2.1a). A més, els ens locals poden exercir des d'aleshores l'acció penal pels delictes de furt (article 105.3 de la Llei d'enjudiciament criminal).

Per a fets anteriors al 10 d'abril de 2026 s'aplica la redacció d'aleshores, tret que la nova sigui més favorable (article 2.2 del Codi penal i disposició transitòria de la llei), cosa que en la multireincidència lleu sol afavorir l'antiga i en l'article 235.1.7è pot jugar a l'inrevés, com explico a la guia sobre la reforma penal del 2026 i la retroactivitat favorable.

Com ho abordo

Abans de res llegeixo com s'ha qualificat el fet i quin valor hi posa la denúncia, dues dades de les quals depèn que parlem de multa o de presó. Tot seguit reviso els antecedents, atès que una condemna per delicte lleu es cancel·la als sis mesos d'extingida la pena si no s'ha tornat a delinquir (article 136.1) i la que s'hauria d'haver cancel·lat no pot comptar per a la multireincidència.

Amb la data dels fets situada abans o després del 10 d'abril de 2026, valoro amb el client si li convé discutir el fet a judici o conformar-se. Si viu fora d'Espanya, preparo la defensa per evitar que hagi de tornar a cada tràmit. La resta de la meva feina és a dret penal.

Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.

Tornar a les guies

Parlem del seu assumpte?

Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.

Contactar