Dopatge i disciplina esportiva: què arrisca l'esportista

Publicat el 26 de juny de 2026

La conseqüència típica d'una infracció antidopatge és la suspensió de la llicència federativa, és a dir, no poder competir. Per als casos més greus la suspensió estàndard és de quatre anys, que es pot reduir (per exemple, a dos) si l'esportista prova que la infracció no va ser intencional, i modular-se segons el grau de culpa o negligència (article 21 de la Llei Orgànica 11/2021).

Per a un professional, una suspensió arrossega a més contractes, patrocinis i, de vegades, la mateixa continuïtat de la carrera, i compta cada matís que moduli la sanció. La reincidència agreuja la resposta i, en el grau màxim, pot arribar a la inhabilitació definitiva (article 28).

Responsabilitat objectiva

Tot parteix d'una regla dura, la responsabilitat objectiva, per la qual l'esportista respon del que apareix al seu organisme gairebé amb independència de com hi va arribar, i això canvia del tot el terreny de joc respecte d'un procediment penal o civil corrent. La llei li imposa el deure actiu d'assegurar-se que cap substància prohibida no entri al seu organisme i que no fa servir cap mètode prohibit, i el fa responsable per la simple detecció de la substància, els seus metabòlits o marcadors, sense necessitat de provar intenció ni culpa (article 19 de la Llei Orgànica 11/2021, de 28 de desembre, de lluita contra el dopatge en l'esport). Ni el complement alimentari contaminat, ni el medicament pres sense comprovar, ni el consell d'un tercer eliminen la responsabilitat per molta bona fe que hi hagi, encara que sí que poden pesar, i molt, a l'hora de graduar la sanció. La millor defensa és, doncs, la cura i la documentació prèvia de què es pren, qui ho prescriu i quines autoritzacions d'ús terapèutic s'han demanat.

Infraccions sense positiu

El règim antidopatge sanciona un ventall de conductes molt més ample que el control positiu, amb terminis curts i conseqüències que poden apartar l'esportista de la competició durant anys, i qui competeix hi guanya coneixent les regles abans que sorgeixi el problema i movent-se de pressa quan sorgeix. La llei tipifica com a infracció tot un catàleg de conductes (article 20 de la Llei Orgànica 11/2021):

• l'ús o consum de substàncies o mètodes prohibits, encara que no hi hagi control positiu;
• l'evasió, el rebuig o l'incompliment de l'obligació de sotmetre's a un control de dopatge;
• els incompliments de localització, els anomenats whereabouts, que són infracció quan l'esportista falta a les seves obligacions de localització tres vegades en dotze mesos, sense que faci falta cap positiu;
• la possessió, l'administració o subministrament, i el tràfic de substàncies o mètodes prohibits;
• la complicitat i l'associació prohibida amb persones sancionades.

Qui resol i on es recorre

L'òrgan que resol els expedients sancionadors per dopatge és el Comité Sancionador Antidopaje (Comitè Sancionador Antidopatge), un òrgan col·legiat i independent adscrit a l'Agència Estatal Comissió Espanyola per a la Lluita Antidopatge en l'Esport (CELAD) (articles 46 i 47 de la Llei Orgànica 11/2021).

Les resolucions sancionadores del Comitè no segueixen la via de la disciplina esportiva ordinària. Exhaureixen la via administrativa i es recorren directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa, amb la possibilitat d'un recurs de reposició potestatiu davant el mateix Comitè (article 49).

Aquestes resolucions no arriben al Tribunal Administratiu de l'Esport, que és la via de la disciplina esportiva federativa i que, des de la Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l'Esport, només coneix de les sancions federatives que suposen la privació, revocació o suspensió definitiva de tots els drets inherents a la llicència (articles 114 i 120). En el pla internacional, a més, el Codi Mundial Antidopatge preveu per a determinats supòsits la via del Tribunal Arbitral de l'Esport (CAS/TAS) de Lausana.

Com ho abordo

Com que en aquests assumptes el temps i la prova ho són gairebé tot, reviso la cadena de custòdia de la mostra i el procediment de control, ordeno des del primer dia la documentació que pot modular la sanció, de les prescripcions i les autoritzacions d'ús terapèutic a la traçabilitat del que s'ha ingerit, i vigilo uns terminis que aquí són especialment breus. El resultat no depèn només de l'advocat, i em centro en el que sí que puc controlar, que és preparar la defensa amb detall tècnic i coneixement de la justícia de l'esport.

Si té al davant un d'aquests expedients, que es guanyen o es perden els primers dies, escrigui'm i en revisaré el cas. Com treballo el dret esportiu ho explico a la seva pàgina, i a la justícia esportiva hi ha on acaba anant cada resolució.

Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.

Tornar a Novetats