Novetats
Publicat el 13 de juliol de 2026
Durant anys, la discussió sobre l'interès excessiu dels crèdits al consum es va lliurar sobretot al voltant de les targetes revolving. El 2026 el focus s'ha ampliat. Tres decisions recents, cadascuna des d'un front diferent, estan estrenyent el marge del que es pot cobrar per prestar diners al consum. Les repasso aquí perquè abasten productes molt quotidians: un préstec personal, una compra ajornada amb targeta, un microcrèdit ràpid.
El pas més comentat el va fer el Tribunal Suprem en la seva sentència 366/2026, de 9 de març. La Sala Civil va obrir la porta a valorar també en els préstecs personals l'anomenada regla dels sis punts que havia fixat per a les targetes revolving en la seva sentència 258/2023, de 15 de febrer: com a referència, un interès pot resultar usurari quan la seva TAE supera en més de sis punts percentuals el tipus mitjà de mercat d'aquesta classe d'operació. No és cap automatisme ni una regla que es traslladi sense més d'un producte a un altre, sinó un criteri orientatiu que es pondera cas a cas, però ofereix una vara de mesurar molt més concreta que la fórmula clàssica de la Llei de Repressió de la Usura, la llei de 23 de juliol de 1908, que declara nul el préstec amb un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas.
La regla dels sis punts no significa res sense el seu terme de comparació: el tipus mitjà de mercat d'aquesta mateixa classe d'operació en la data en què es va signar el contracte. Aquesta dada és pública: la publica el Banc d'Espanya al seu Butlletí Estadístic, al capítol de tipus d'interès (quadre 19.4, per al crèdit a les llars). Però llegir-la bé no és tan directe com sembla. Cal situar la categoria exacta del producte (la sèrie de targetes revolving no és la mateixa que la del préstec personal, i el Tribunal Suprem exigeix comparar cada producte amb la seva pròpia referència), la data correcta (el tipus que regia quan es va signar el contracte, no el d'avui) i una diferència tècnica que canvia el resultat: la dada que publica el Banc d'Espanya és el TEDR, l'interès sense comissions ni despeses, mentre que la TAE del contracte sí que les inclou. El Tribunal Suprem ha admès comparar totes dues magnituds, però matisant aquesta diferència. Són matisos que convé que revisi algú amb criteri, perquè d'ells depèn si la comparació és correcta.
Com a referència de magnitud, i només com això, perquè el que decideix és la dada de l'any concret del contracte, el tipus mitjà del crèdit al consum s'ha mogut recentment al voltant del 7-8 %, i el de les targetes revolving al voltant del 18-20 %.
En paral·lel, el Govern va aprovar el 7 de gener de 2026 l'avantprojecte de Llei de contractes de crèdit al consum, que transposa la Directiva europea 2023/2225. Encara és avantprojecte, no llei en vigor, però anticipa un canvi d'enfocament: en lloc de deixar el control de l'interès excessiu als tribunals cas per cas, introdueix topalls màxims a la TAE per trams d'import i un límit transitori mentre aquests trams no es fixin per reglament. Preveu, a més, regles específiques per als microcrèdits de menor quantia. Caldrà seguir-ne la tramitació, perquè les xifres concretes poden variar abans de l'aprovació definitiva.
El tercer front ve del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En la seva sentència de 23 d'abril de 2026 (assumpte C-744/24), el Tribunal va precisar que el prestador no pot cobrar interessos sobre quantitats que no arriba a posar a disposició del consumidor, com la prima d'una assegurança vinculada al crèdit que no se li abona. És una peça més del mateix moviment: depurar què integra de debò el cost del crèdit perquè la TAE reflecteixi el que el consumidor paga realment.
Per a qui té contractat un préstec, una targeta o un microcrèdit, la conclusió no és que tot interès alt sigui automàticament nul. És que hi ha més criteris, i més recents, per valorar si un interès concret és atacable, i que el marc s'està movent de pressa. Conèixer quin era el tipus mitjà de mercat en la data del contracte, quina TAE es va pactar i quins costos s'hi van incloure és el que permet decidir si val la pena revisar el contracte. Res d'això no substitueix una anàlisi individual: són valoracions que depenen de cada cas.
La meva manera de treballar aquí és la de sempre: abans d'afirmar res, comprovo la redacció aplicable en la data del contracte i contrasto cada cita amb la seva font oficial, el BOE, sense donar per bona cap sense cotejar-la. Si té un préstec, una targeta revolving o un microcrèdit amb un interès que li sembla desproporcionat, expliqui'm el cas: és el que permet valorar si val la pena revisar-lo. Quan el deute ja ha desbordat una empresa, el terreny és un altre i el tracto a crisi d'empresa i concurs; si el seu assumpte és d'empresa, allà hi ha la resta del que faig.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar