General
Publicat el 13 de juliol de 2026
Qui té avui un préstec personal, una targeta revolving o un microcrèdit disposa de més criteris, i de més recents, per saber si l'interès que paga és atacable. Fins fa poc, el debat sobre l'interès excessiu en el crèdit al consum girava gairebé tot al voltant de les revolving. El 2026, decisions que arriben de fronts diferents n'estrenyen el marge també en productes molt quotidians, com un préstec personal, una compra ajornada amb targeta o un microcrèdit ràpid.
El marc es mou de pressa, però això no vol dir que tot interès alt sigui automàticament nul. El que permet decidir si val la pena revisar un contracte és saber quin era el tipus mitjà de mercat a la data de la signatura, quina TAE es va pactar i quins costos s'hi van incloure, sempre cas per cas i sense que res d'això substitueixi una anàlisi individual.
La fórmula clàssica és la de la Llei de repressió de la usura, la llei de 23 de juliol de 1908, que declara nul el préstec amb un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas. Per a les targetes revolving, el Tribunal Suprem hi va afegir una referència més precisa a la sentència 258/2023, de 15 de febrer, segons la qual, com a pauta, un interès pot resultar usurari quan la seva TAE supera en més de sis punts percentuals el tipus mitjà de mercat d'aquella mateixa classe d'operació.
La sentència 366/2026, de 9 de març, de la Sala Civil, ha obert la porta a valorar aquesta regla dels sis punts també en els préstecs personals. És un criteri orientatiu, que es pondera cas per cas, sense automatisme ni trasllat sense més d'un producte a un altre, però ofereix una vara de mesurar molt més concreta que la fórmula clàssica.
La regla dels sis punts no diu res sense saber amb què es compara, que és el tipus mitjà de mercat d'aquella mateixa classe d'operació en la data en què es va signar el contracte. El publica el Banc d'Espanya al seu Butlletí Estadístic, en el capítol de tipus d'interès (quadre 19.4, per al crèdit a les llars). Només com a referència de magnitud, el tipus mitjà del crèdit al consum s'ha mogut els darrers temps al voltant del 7-8 %, i el de les targetes revolving al voltant del 18-20 %, tot i que el que decideix és la dada de l'any concret del contracte.
La sèrie ha de ser la pròpia del producte (el Tribunal Suprem exigeix comparar-lo amb la seva, i la de les revolving no és la del préstec personal), la data és la de la signatura i no la d'avui, i s'ha de tenir present que el Banc d'Espanya publica el TEDR, l'interès sense comissions ni despeses, mentre que la TAE del contracte sí que les incorpora. El Tribunal Suprem admet comparar totes dues magnituds, però amb aquest matís per davant. D'aquest detall depèn que la comparació sigui correcta, i és bo que el revisi algú amb criteri.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va precisar a la sentència de 23 d'abril de 2026 (assumpte C-744/24) que el prestador no pot cobrar interessos sobre quantitats que no arriba a posar a disposició del consumidor, com la prima d'una assegurança vinculada al crèdit que no se li abona. Va en la mateixa direcció de depurar què integra el cost del crèdit, perquè la TAE reflecteixi el que el consumidor paga realment.
El Govern, per la seva banda, va aprovar el 7 de gener de 2026 l'avantprojecte de Llei de contractes de crèdit al consum, que transposa la Directiva europea 2023/2225. Encara és un avantprojecte i no una llei en vigor, però anticipa un canvi d'enfocament. Fixa topalls màxims a la TAE per trams d'import, amb un límit transitori mentre aquests trams no es concretin per reglament, i preveu regles específiques per als microcrèdits de menor quantia, en lloc de deixar el control de l'interès excessiu en mans dels tribunals cas per cas. Segueixo la tramitació, en què les xifres concretes encara poden variar fins a l'aprovació definitiva.
Comprovo quina és la redacció aplicable a la data del contracte abans d'afirmar res, i contrasto cada cita amb la seva font oficial, el BOE, sense donar per bona cap que no hagi cotejat. Si té un préstec, una targeta revolving o un microcrèdit amb un interès que li sembla desproporcionat, expliqui'm el cas, que és el que em permet valorar si val la pena revisar-lo.
Quan el deute ja ha desbordat una empresa, el terreny és un altre i el tracto a crisi d'empresa i concurs. Si el seu assumpte és d'empresa, allà trobarà la resta del que faig.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar