Dret penal
Publicat el 17 de setembre de 2026
Quan truquen a casa per dir que han detingut un fill o un germà, la família acostuma a saber poca cosa més mentre el mateix detingut, que és qui haurà de decidir si declara i qui el defensa, ho decideix en les hores en què menys entén el que li està passant. Com que bona part del que vingui després es juga en aquest interval, val la pena saber què passa a Barcelona durant les primeres setanta-dues hores i què depèn realment del detingut o dels seus.
A la ciutat de Barcelona deté normalment la Guàrdia Urbana o els Mossos d'Esquadra, segons el tipus de delicte. Tots dos cossos tenen competència per detenir, però a la pràctica les detencions acaben canalitzades cap als Mossos, que porten la investigació penal i es relacionen amb el jutjat, mentre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil conserven competències pròpies, sobretot en determinats delictes i fora dels grans nuclis urbans. Res d'això no canvia els drets del detingut, que són els mateixos a tot l'Estat, però sí la comissaria on és i amb qui cal parlar.
La llei hi és especialment clara quan diu que la detenció no pot durar més del temps estrictament necessari per aclarir els fets i que, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dues hores el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial, fent constar a l'atestat el lloc i l'hora de cada cosa (article 17.2 de la Constitució i article 520.1 de la Llei d'enjudiciament criminal). Moltes detencions s'acaben força abans. Quan la persona passa al jutjat de guàrdia, és el jutge qui decideix si queda en llibertat, amb mesures o sense, com ara presentar-se periòdicament, lliurar el passaport o prestar fiança, o bé si ingressa a presó provisional, decisió amb què s'obre la instrucció i el detingut passa a la condició d'investigat.
L'article 520 de la Llei d'enjudiciament criminal, en la redacció que li va donar la Llei orgànica 13/2015, obliga a informar el detingut per escrit, de manera immediata i en una llengua que entengui, dels fets que se li atribueixen, dels motius de la detenció i dels drets que té. Els que més compten aquell dia són aquests:
La policia tampoc no orientarà el detingut sobre a quin advocat ha de trucar, atès que cap agent no li pot recomanar un advocat concret més enllà d'informar-lo del seu dret a designar-lo (article 520.5).
Si el detingut no designa ningú, o si l'advocat triat no accepta l'encàrrec o no és localitzat, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona en nomena immediatament un del torn d'ofici (article 520.5). El torn funciona les vint-i-quatre hores i el company que hi va és del mateix Col·legi que qualsevol advocat de confiança, de manera que la diferència no és de qualitat. El termini màxim de tres hores des de l'encàrrec per presentar-se a la comissaria regeix, a més, per a tots dos, tant si és d'ofici com de confiança. La seva assistència serà gratuïta si al detingut se li reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta.
La diferència, doncs, és pràctica, perquè aquest advocat no l'han triat ni el detingut ni la família. Per això és important saber que la designació d'ofici no és definitiva, en la mesura que el detingut o la seva família poden encarregar la defensa a un advocat de confiança en qualsevol moment, també quan ja ha declarat. Per a qui vol ajudar des de fora, és la cosa concreta que té a les mans aquella mateixa nit, encarregar la defensa i que l'advocat comuniqui a la comissaria que l'assumeix.
La declaració davant la policia és la part que més s'infravalora, perquè el que s'hi diu queda a l'atestat i acompanya la causa encara que després es matisi o es rectifiqui. Callar és un dret i sovint és el més assenyat, sobretot mentre ningú no ha vist amb quin material treballa la policia. Si és millor parlar o callar no es pot respondre en abstracte, atès que depèn del que tingui la policia i del que s'atribueixi al detingut, dues coses que un advocat esbrina abans de la declaració i no després, quan improvisar davant els agents ja no té remei.
Al detingut també se li ha d'explicar com pot impugnar la legalitat de la detenció (article 520.2). La via és l'habeas corpus, que serveix perquè qui és detingut il·legalment sigui posat immediatament a disposició del jutge (article 17.4 de la Constitució i article 1 de la Llei orgànica 6/1984). La llei considera il·legal, entre altres supòsits, la detenció que s'allarga més enllà del termini legal i aquella en què no es respecten els drets del detingut. El poden demanar el mateix detingut, el cònjuge o la parella, els descendents, els ascendents i els germans, a més del seu advocat (article 3 de la mateixa llei). No serveix per discutir si l'acusació té fonament, sinó per aturar una detenció que no s'ajusta a la llei, per la qual cosa només el plantejo quan hi ha alguna cosa concreta per impugnar.
Quan em truca una família, esbrino primer a quina comissaria és la persona, què se li atribueix i si ja ha declarat. A partir d'aquí assumeixo l'assistència a comissaria i després al jutjat de guàrdia, si l'assumpte hi arriba. Abans de qualsevol declaració vull saber què té la policia i parlar a soles amb el detingut del que això significa, abans que s'escrigui cap línia de l'acta. Les urgències tenen un preu tancat per cada assistència, que dic per telèfon abans de sortir i que trobarà publicat a la pàgina d'honoraris. Si el detingut té antecedents, la reforma penal de 2026 en matèria de multireincidència explica per què la data dels fets decideix quina redacció se li aplica. El que faig en la defensa penal, amb més detall, és a la pàgina de dret penal.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'm la seva situació i li diré, amb franquesa, com puc ajudar-lo.
Contactar