Dret penal
Publicat el 25 de juny de 2026
Quan el Codi Penal canvia, és temptador suposar que regeix sempre l'última versió. No és així. Per als fets ja comesos, el punt de partida és la llei que era en vigor quan es van cometre. Hi ha, això sí, una excepció de pes a favor de l'acusat: si la llei posterior és més beneficiosa, s'aplica cap enrere. És la retroactivitat favorable, la lex mitior.
Ve al cas arran de la Llei Orgànica 1/2026, de 8 d'abril, en matèria de multireincidència, que va modificar el Codi Penal (entre altres, els articles 22 i 66) i va entrar en vigor el 10 d'abril de 2026. Quan una reforma així afecta assumptes per fets anteriors, convé revisar, cas per cas, quina redacció resulta aplicable.
El Codi Penal estableix que les lleis penals favorables tenen efecte retroactiu, encara que en entrar en vigor hagi recaigut sentència ferma i el subjecte estigui complint condemna; i que, en cas de dubte sobre quina és la llei més favorable, serà escoltat el reu (article 2.2 del Codi Penal). A la pràctica, això es tradueix en tres idees:
La reforma de 2026 va incidir en les circumstàncies agreujants (article 22) i en les regles d'individualització de la pena (article 66), en particular en el tractament de la reincidència. Quina de les dues redaccions resulta més favorable no es pot presumir: cal comprovar-ho en cada assumpte, com mostra el cas d'aquesta mateixa reforma.
Prenem el propi cas de la reforma de 2026. Una persona és jutjada avui per fets de multireincidència comesos, per exemple, el gener de 2026, abans que la Llei Orgànica 1/2026 entrés en vigor el 10 d'abril. Encara que el judici se celebri després de la reforma, no se li aplica la redacció endurida dels articles 22 i 66 que regeix avui: continua regint la redacció anterior a la reforma, per ser més favorable, perquè és la que era vigent quan van ocórrer els fets.
La regla funciona igual en sentit contrari. Si una reforma futura suavitzés aquest mateix tractament, qui hagués comès els fets abans d'aquesta reforma se'n beneficiaria igualment de la redacció nova, més benigna, encara que per aleshores ja hi hagués sentència ferma: la retroactivitat favorable arriba també a la condemna ja dictada.
Per això, abans de donar res per fet, convé comparar amb cura les dues redaccions, sigui quin sigui el sentit en què es mogui la reforma.
Aquí és on es nota el mètode. Abans de fixar una posició, comprovo quina era la redacció del precepte en la data dels fets i la comparo amb la vigent, per veure quina llei s'aplica i si queda marge de lex mitior. Contrasto cada cita amb la seva font oficial, el BOE, i no dono per bona cap sense cotejar-la.
Si té un procediment penal obert per fets anteriors a una reforma recent, el primer que necessito saber és la data exacta dels fets: a partir d'aquí puc dir-li quina redacció juga al seu favor.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'ns la seva situació i li direm, amb franquesa, com podem ajudar-lo.
Contactar