La responsabilitat penal de l'administrador

Publicat el 24 de juny de 2026

Dirigir una societat implica prendre decisions amb risc. La immensa majoria pertanyen al terreny de la gestió, no del Dret penal. Però hi ha un punt en què certes conductes de l'administrador deixen de ser un mal negoci i passen a tenir rellevància penal. Saber on és aquesta frontera, i poder acreditar que no s'ha creuat, forma part d'una gestió prudent.

El Codi Penal preveu diverses figures que afecten de manera directa els administradors, de fet i de dret. Convé conèixer-les, tant per defensar-se d'una imputació com per prevenir el risc des de la mateixa presa de decisions.

Les figures més habituals

• Administració deslleial (article 252 del Codi Penal): l'administrador que, excedint-se en les seves facultats, causa un perjudici al patrimoni que administra.
• Apropiació indeguda (article 253): fer propis els diners o els béns rebuts amb obligació de tornar-los o de donar-los una destinació concreta.
• Delictes societaris (articles 290 i següents): falsejament dels comptes, imposició o aprofitament d'acords lesius, obstrucció als drets dels socis.
• Al seu voltant apareixen sovint l'estafa, la falsedat documental i els delictes contra la Hisenda Pública.

On és la frontera

La clau gairebé mai és el resultat (que el negoci sortís malament), sinó la conducta: si hi va haver extralimitació, deslleialtat o un benefici obtingut a costa del patrimoni aliè. La protecció de la discrecionalitat empresarial (article 226 de la Llei de Societats de Capital) deixa un marge: una decisió informada, presa de bona fe, sense interès personal i amb un procediment adequat no es converteix en delicte pel fet d'acabar en pèrdues.

Un exemple per veure-ho clar

Imaginem un cas sintètic. L'administrador d'una societat concedeix un préstec amb diners de l'empresa a una altra companyia del seu entorn, en condicions que no acceptaria amb un tercer i sense passar-lo per l'òrgan d'administració. Si aquesta operació causa un perjudici al patrimoni social, pot encaixar en l'administració deslleial de l'article 252: hi havia facultats d'administració i es van fer servir en contra de l'interès de la societat.

El mateix administrador, en canvi, que aprova una inversió arriscada que finalment surt malament, però presa amb informació suficient, de bona fe i sense interès personal, queda emparat per la protecció de la discrecionalitat empresarial. El mal resultat, per si sol, no és delicte. La diferència entre un cas i l'altre gairebé mai és en les pèrdues, sinó en com es va prendre la decisió.

Com ho abordo

Aquests assumptes es guanyen o es perden en el detall. Delimito amb precisió els fets, comprovo quina redacció del precepte regia quan van ocórrer i treballo a fons la prova documental: actes, comptabilitat, correspondència. Defenso tant l'administrador investigat com la societat o els socis perjudicats per la conducta.

Si té entre mans un assumpte així, pot veure com treballo el dret penal i el d'empresa, o escriure'm per a una primera orientació.

Tornar a Novetats