Dret penal
Publicat el 25 de juny de 2026
Quan el Codi Penal canvia, és temptador suposar que regeix sempre l'última versió. No és així. Per als fets ja comesos, el punt de partida és la llei que era en vigor quan es van cometre. Hi ha, això sí, una excepció de pes a favor de l'acusat: si la llei posterior és més beneficiosa, s'aplica cap enrere. És la retroactivitat favorable, la lex mitior.
Ve al cas arran de la Llei Orgànica 1/2026, de 8 d'abril, en matèria de multireincidència, que va modificar el Codi Penal (entre altres, els articles 22 i 66) i va entrar en vigor el 10 d'abril de 2026. Quan una reforma així afecta assumptes per fets anteriors, convé revisar, cas per cas, quina redacció resulta aplicable.
El Codi Penal estableix que les lleis penals favorables tenen efecte retroactiu, encara que en entrar en vigor hagi recaigut sentència ferma i el subjecte estigui complint condemna; i que, en cas de dubte sobre quina és la llei més favorable, serà escoltat el reu (article 2.2 del Codi Penal). A la pràctica, això es tradueix en tres idees:
La reforma de 2026 va incidir en les circumstàncies agreujants (article 22) i en les regles d'individualització de la pena (article 66), en particular en el tractament de la reincidència. En reformes que endureixen la resposta penal, per als fets comesos abans de la seva entrada en vigor el més habitual és que continuï regint la redacció anterior, per ser més favorable. Però aquesta conclusió no es presumeix: cal comprovar-la en cada assumpte, perquè una mateixa conducta, amb la mateixa prova, pot tenir una conseqüència diferent segons quina redacció s'apliqui.
Imaginem un cas sintètic. Una persona és jutjada per una estafa comesa el 2024. En aquell moment, la llei situava en una determinada quantitat la frontera a partir de la qual l'estafa es considera agreujada, amb una pena més alta. Després dels fets, una reforma eleva aquesta frontera: conductes que abans quedaven en el tipus agreujat passen ara al tipus bàsic, amb una pena menor.
Si la quantitat del nostre exemple queda, amb la nova llei, per sota de la frontera agreujada, l'acusat se'n beneficia: encara que els fets siguin del 2024, se li aplica la redacció posterior per ser més favorable. La conseqüència pràctica és una pena més baixa, i aquest benefici es reconeix fins i tot si ja existís condemna, perquè la retroactivitat favorable arriba també a la sentència ferma.
El raonament invers també val: si la reforma hagués endurit el tractament (com passa, per exemple, amb la multireincidència el 2026), per als fets anteriors continuaria regint la llei antiga, més benigna. En tots dos casos la regla és la mateixa: s'aplica la llei més favorable, i per això convé comparar amb cura les dues redaccions.
Aquí és on es nota el mètode. Abans de fixar una posició, comprovo quina era la redacció del precepte en la data dels fets i la comparo amb la vigent, per veure quina llei s'aplica i si queda marge de lex mitior. Contrasto cada cita amb la seva font oficial, el BOE, i no dono per bona cap sense cotejar-la.
Si té un procediment penal obert per fets anteriors a una reforma recent, val la pena saber quina llei juga al seu favor. Pot veure com treballo els assumptes de dret penal o escriure'm per a una primera orientació.
Expliqui'ns la seva situació i li direm, amb franquesa, com podem ajudar-lo.
Contactar