Dret d'empresa
Publicat el 15 de setembre de 2026
El «Boletín Oficial del Estado» del 15 de setembre de 2026 va publicar el Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, que transposa parcialment la Directiva (UE) 2019/1152 sobre condicions laborals transparents i previsibles. Entra en vigor el 5 d'octubre de 2026 i substitueix íntegrament el Reial decret 1659/1998, que feia vint-i-vuit anys que regia aquesta matèria.
Començo pel que la norma no fa, que és d'on vindrà la confusió.
La Directiva 2019/1152 conté un catàleg ampli: durada màxima del període de prova, dret al pluriocupació, previsibilitat mínima del treball, mesures contra els contractes a demanda, dret a sol·licitar una forma d'ocupació més estable amb resposta motivada i formació obligatòria gratuïta computada com a temps de treball.
Res d'això no és en aquest reial decret. El seu propi preàmbul ho diu: és una transposició parcial, i es limita als drets d'informació. Del període de prova només obliga a informar de la durada i les condicions; el límit substantiu continua sent el de l'article 14 de l'Estatut dels treballadors. De la formació només obliga a informar que el dret existeix, no a donar-la de franc ni dins la jornada.
Si llegiu un titular que anuncia qualsevol d'aquestes institucions com a novetat aplicable a l'octubre, el titular és incorrecte.
Aquest és el canvi de fons, i és de calendari, no de paper.
Amb el reglament de 1998, l'empresa disposava de dos mesos des de l'inici de la relació per lliurar la informació. L'article 7.1 del nou reial decret exigeix facilitar-la amb caràcter previ a l'inici de la relació laboral. Es passa de dos mesos de marge a cap.
Espanya va aquí per damunt del mínim europeu: la mateixa directiva (article 5.1) es conforma amb lliurar el bloc nuclear dins dels set primers dies naturals i la resta en un mes. La clàusula de disposicions més favorables ho permet, però l'efecte pràctic és que la informació deixa de ser un tràmit posterior d'administració de personal i passa a formar part de l'acte de contractar.
El mateix passa amb els canvis: abans hi havia un mes des que la modificació era efectiva; ara cal informar com més aviat millor i, com a molt tard, el dia en què el canvi tingui efecte (article 7.3).
L'article 3.2 detalla disset extrems, davant dels nou del reglament derogat. N'hi ha quatre que convé mirar de prop.
La causa de la temporalitat. En els contractes temporals cal informar de la causa habilitant, de les circumstàncies concretes que la justifiquen i de la seva connexió amb la durada prevista. És, paraula per paraula, l'estàndard que l'article 15.1 de l'Estatut ja exigeix al contracte. La novetat no és l'exigència: és que ara hi ha un segon document que diu el mateix i que ho pot dir pitjor. Una divergència entre contracte i informació és prova documental regalada en un plet de fixesa.
Els sistemes algorítmics. Cal informar de l'existència de sistemes algorítmics o automatitzats de presa de decisions i de les seves pautes, criteris i regles de funcionament quan s'usin per fixar o modificar condicions de treball: jornada, assignació de tasques, salaris, progressió professional, lloc de treball o extinció del contracte. Això no és l'article 64.4.d) de l'Estatut, que obliga a informar el comitè d'empresa. Aquí l'obligació és individual, de manera que existeix també on no hi ha representació legal, que és la situació de la majoria de les pimes. I no està limitada a la intel·ligència artificial: la norma parla de sistemes «algorítmics o automatitzats», amb la qual cosa un mòdul de repartiment de torns o de valoració de l'acompliment hi entra per la lletra del precepte.
Igualtat i compliment. Cal informar de l'existència i la identificació del pla d'igualtat, del protocol d'assetjament sexual i per raó de sexe, de la política de conciliació si millora el mínim legal i de les mesures LGTBI, si se'n disposa. Qui hagi de tenir aquests instruments i no els tingui, ho declararà per escrit, persona a persona.
La prova del lliurament. L'article 6.2 exigeix que l'empresa conservi la prova de la transmissió o recepció. Un correu sense justificant o un document penjat en un portal sense registre de lectura no acrediten res.
La disposició transitòria única diu que, en les relacions vigents el 5 d'octubre, l'empresa només ha de lliurar la informació a qui la sol·liciti, en trenta dies hàbils des de la sol·licitud. Sona tranquil·litzador.
Però el seu apartat 2 hi afegeix que qualsevol modificació posterior a l'entrada en vigor s'informa d'ofici, sense sol·licitud i en el termini ordinari. És a dir: «el vell només si el demanen» és cert fins a la primera modificació. Un canvi de torn, un canvi de centre, una novació de condicions, i aquell contracte entra en el règim nou.
Poc per la via directa. Bastant per les indirectes.
El reial decret no crea règim sancionador ni toca la Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social. Continua sent l'article 6.4, infracció lleu, amb multa de 70 a 750 euros segons l'article 40.1.a). Convé saber que el nombre de persones afectades gradua la multa dins d'aquest tram (article 39.2), però no la multiplica: la llei estableix expressament la multiplicació on vol fer-ho, i aquí no ho fa.
El risc real és en un altre lloc. Un expedient sense constància de lliurament deixa l'empresa sense acreditar el que es va pactar en qualsevol litigi sobre condicions. I una causa de temporalitat mal documentada, ara en dos llocs, és el camí curt a la declaració de fixesa, on la infracció sí que és greu i se sanciona per cada persona afectada.
Hi ha a més un destinatari que sol passar desapercebut: les explotacions agràries que perceben ajuts de la PAC. L'annex III del Reial decret 1049/2022 incorpora la Directiva 2019/1152 a les normes de condicionalitat social, de manera que l'incompliment es pot traduir en una reducció de l'ajut. Allà la xifra en joc no són 750 euros.
Abans del 5 d'octubre hi ha feina que es fa una sola vegada i després s'oblida: una plantilla de document informatiu que remeti a llei i conveni on la norma ho permet, un circuit de lliurament que deixi constància de qui va rebre què, i una revisió de com està redactada la causa en els contractes temporals vius. La resta és execució.
El Servei Públic d'Ocupació Estatal ha de publicar un model oficial en els vint dies següents a la publicació del reial decret, però la mateixa norma adverteix que la seva absència no ajorna res. Esperar el model no és una estratègia.
Si la vostra empresa necessita revisar el circuit complet de contractació, podeu veure com treballo aquestes qüestions a l'àrea d'empresa.
Responsabilitat editorial: Carles Jiménez, advocat (ICAB 34.946). Nota preparada amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i revisada i validada per l'autor abans de la seva publicació.
Expliqui'ns la seva situació i li direm, amb franquesa, com podem ajudar-lo.
Contactar