La justícia esportiva: de l'expedient disciplinari al TAD i al CAS/TAS

Publicat el 26 de juny de 2026

L'esport es regeix per regles pròpies i per una justícia pròpia, que conviu amb el Dret comú sense solapar-s'hi del tot. Per a qui s'enfronta a un expedient, el que és decisiu sol ser doble: identificar l'òrgan competent i, sobretot, respectar uns terminis que aquí són sovint brevíssims.

El recorregut habitual

• Òrgans disciplinaris federatius: la primera instància davant la federació corresponent (comitès de competició i de disciplina).
• Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD): regulat a la Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l'Esport, és la darrera instància administrativa en matèria disciplinària de l'esport espanyol; revisa el que han resolt les federacions.
• Via contenciosa administrativa: esgotada la via administrativa, les resolucions del TAD es poden recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
• CAS/TAS, a Lausana: l'arbitratge esportiu internacional, instància de referència en assumptes amb dimensió internacional (competicions, dopatge, transferències).

Per què els terminis ho són tot

En la justícia esportiva, un dia perdut pot tancar una via. La preparació anticipada de l'escrit i de la prova, abans que el termini estrenyi, és el que marca la diferència entre defensar-se bé i arribar tard.

Un exemple per veure-ho clar

Imaginem un esportista a qui un comitè federatiu sanciona amb diversos partits de suspensió en plena competició. El termini per recórrer davant l'òrgan disciplinari i, després, davant el Tribunal Administratiu de l'Esport es compta sovint en pocs dies hàbils. Preparar el recurs i la prova amb antelació pot ser la diferència entre competir el cap de setmana següent o quedar fora.

Si l'assumpte té dimensió internacional (per exemple, una sanció d'un organisme esportiu internacional), la via de referència pot no ser l'espanyola, sinó l'arbitratge davant el CAS/TAS a Lausana, amb les seves pròpies regles i terminis. Identificar des del primer moment quina instància és la competent evita perdre l'única oportunitat de defensa.

Com ho abordo

És un terreny que conec de prop: m'hi vaig formar de manera específica (màster en Dret de l'Esport per l'ICAB) i el vaig treballar ja en els meus anys d'advocacia d'empresa, amb esportistes i clubs. Al rigor de sempre hi sumo aquí una vigilància extrema d'uns terminis que no perdonen.

Si afronta una cosa així, pot veure com treballo el dret esportiu o escriure'm per a una primera orientació.

Tornar a Novetats